Relats Projectes Contacte Arquitectes

Comtessa Vergara

octubre-2017
Betxí

Tot metre quadrat és un xicotet repte. El projecte de Comtessa Vergara és un treball de pocs metres quadrats on posar en envidència la vida domèstica. Realitzem un exercici d’organització i jerarquització de les activitats quotidianes de la família que rehabitarà aquest espai, que modificarà la forma d’utilitzar-lo. L’exercici consisteix sobretot en una modificació del com.

Leonor i Pedro ens van convidar al primer cafè per a consultar-nos la idea que tenien des de feia temps, convertir el seu actual garatge en vivenda. Volien saber si era viable o si simplement es tractava d’un somni desgavellat.

Les següents reunions van ser al voltant d’una taula on els tres participants principals ens hi organitzavem per poder dibuixar i expresar-nos. En elles Leo i Pedro comentaven les seues idees i tot allò que voldrien fer dins la seua vivenda. Plàcid, el constructor, es va involucrar des del principi del procés entenent-lo i plantejant els possibles camins constructius. I nosaltres ens encarregàrem de seleccionar, jerarquitzar i donar forma mitjançant el dibuix a tot allò que en les reunions i visites havíem discutit.

El procés va ser seguir d’aquesta manera fins que el projecte va començar a ser imporant i tindre pes. Quan semblava que ens acostàvem al final, com ocorre quasi a cada projecte, va haver un moment en què ens replantejàrem les idees. Vam parar i començàrem a valorar les coses que eliminar i les que deurien romandre. Què era imprescindible i què era innecessari.

Com a exercici d’autoajuda ens vam imaginar el possible ritual quotidià de la família, vam traçar les petjades dels seus quefers diaris. Aquesta va ser la ferramenta que ens va resoldre els dubtes:

Leo entrega la seua última carta abans de recollir el seu maletí de l’oficina per tornar a casa. Jornada laboral acabada, pensa. Aparca el cotxe just al costat de la porta, no vol tapar gens ni mica de la llum natural que puga entrar a la casa. Abans de posar la clau al pany pensa en la bonica porta que té, que a més de ser lleugera dialoga perfectament amb l’existent del costat. Quan obri la porta, de seguida li ve l’aroma de les llentilles amb llorer. La reb un gran espai blanc amb xicotets centelleigs brillants que tant havia somiat. Aquest espai principal, a més de ser un espai d’acollida conté totes les activitats no privatives de la casa. Veu a Pedro al fons, sentat a un taburet en la cuina i atent perquè no se li cremen les llegums. Mentestrant gaudeix d’una cervesa en l’extrem de la placa de cocció convertida en una zona de dinar ràpid. Pedro fill s’alça de seguida del sofà quan veu entrar a sa mare i gira la televisió cap a la zona on dinaran i es disposa immediatament a parar taula. Leonor saluda i recorre tota la sala fins arribar al pati on podrà regar les plantes al mateix temps que controlar en quin punt es troba la bugada. I just en aquest moment pensa en la migdiada que gaudirà més tard al sofà, just a dos passos de la taula de menjar, a tres passos de les plantes, a cinc de la porta d’accés i a quatre de la nevera.

La vivenda en Comtessa Vergara és un xicotet gran espai on té lloc la història quotidiana de la família. És un espai gran, però articulat i separat de les dues estàncies privatives, el bany i el dormitori, mitjançant un pati amb il·luminació cenital. Aquest pati alberga la zona de safareig i un xicotet jardí, al mateix temps que és un punt d’entrada de llum natural a la vivenda.

El projecte s’organitza amb un traçat estricte de recorreguts i zones d’emmgatzematze per aconseguir un màxim aprofitament i la ventilació dels espais sense la necessitat d’envair visualment la intimitat de dormir o endreçar-se. Les portes podran estar sempre obertes doncs no hi haurà res a la vista d’una persona indiscreta.

La premissa de Leonor a la nostra primera reunió va ser que la vivenda deuria ser tota blanca. Per aconseguir-ho vam treballar per obtindre un entramat de textures de fustes brillants, fustes mates, alumini, pedres xicotetes i organitzades amb conglomerat… totes elles blanques per buscar la màxima lluminositat i complir amb els desitjos de qui la gaudiria.

Comtessa Vergara

1/8