Relats Projectes Contacte Arquitectes

A tale of four winds

febrer-2016
Siracusa, Sicília
Col·laboradors:

Carlos Olagüe. Arquitecte

Es proposa un concurs que té per objectiu intervindre en l’escull de Murro di Porco a Siracusa, Sicília; un lloc dominat per un far que, fruit de l’esdevenir dels temps, ha quedat sense vida. Es planteja un programa hoteler que faça que el Far de Murro di Porco bategue, bulla i no decaiga, i que prenga el propi far, la seua construcció preexistent, com la fita i el centre al voltant del qual tot l’hotel ha de girar, per així revitalitzar el patrimoni i fer plausible la seua extensa història.

Trobem la motivació a partir de la geometria del Far, la seua posició central dins de la zona d’actuació i el funcionament de la seua llum a base de centelleigs en quatre fases. La forma de polígon de deu segments la repetiríem per a construir les habitacions i la posició central del far seria el centre físic a partir del qual sorgirien recorreguts basats en els temps que projecta la seua llum. Volíem proposar una urbanització dispersa que atenguera a una trama orgànica i adptada al terreny sinuós, però que significara un ordre dins del caos, que es recolzara en punts estratègics sustentats sobre una quadrícula.

Arribem a l’hotel després de recòrrer infinits camins que apareixen entre el paisatge mediterrani. A les portes de l’accés ja vislumbrem de lluny el far. Però abans d’arribar fins ell, deurem deixar darrere el nostre cotxe i, en certa manera, abandonar en ell el nostre passat, la nostra rutina i les nostres presses. Tenim l’oportunitat ací, d’aprendre a viure en calma, d’evadir-nos i de deixar-nos seduir per noves experiències. 

Un camí ens duu des del parking fins al far. Allí, en la recepció, ens indicaran com arribar fins a la nostra habitació. Podrà estar en una de les quatre àrees, (NE, SW, NW, SE), separades al seu torn per quatre camins principals que parteixen des del far. D’aquestos camins sorgeixen altres nous entre els quals van apareixent espais on, si u vol, pot sociabilitzar: piscines o basses compartides amagades entre la vegetació, plataformes amb hamaques on descansar i establir contacte amb la natura, miradors des d’on atalaiar l’horitzó que apareix més enllà del penya-segat. I finalment ens portaran fins a la nostra preciada cabanya. Aquestes estan pensades per a, si u vol, poder desaparèixer per complet durant uns dies… els hostes de l’hotel estan connectats amb recepció mitjançant una aplicació mòbil que els permet accedir a tots els serveis sense necessitat d’eixir de la cabanya, escollir quin és el moment en què decideixen demanar menjar, un cocktail, un massatge o que els netejen la seua habitació. De la mateixa manera que el far emet senyals de llum per guiar els mariners, cadascuna de les habitacions emetrà també una llum que permetrà guiar els treballadors de l’hotel fins a cadascuna de les cabanyes, que s’encendrà cada vegada que un hoste necessite el personal, el qual es desplaçarà pels camins amb un carret elèctric sense la necessitat de ser vistos pels hostes.

Parteix de repetir de la geometria del far, un polígon de deu costats insertat en una circumferència de 5 metres de diàmetre. Per a construir la cabanya l’insertem en una circumferència de deu metres, que al mateix temps estarà insertada en altra de 15. Aquestos tres cercles seran al seu temps tres esferes de privacitat delimitades per elements tèxtils on serà l’usuari que decidisca quina relació establir entre cadascuna d’elles i l’exterior. Gràcies a la seua geometria i a la disposició dels pilars de la peça bàsica pot disposar-se aïllada o bé pot repetir-se recolzant-se en els seus extrems i concatenar-se tantes vegades com vullga i crear una tapís al llarg de tot el territori.

Trobar-se a una cabanya és acostar-se a un xicotet paradís d’intimitat, a una bivac de luxe elevat lleument sobre el sòl i on poder dormir baix les estreles, però senti-se protegit al mateix temps. Un llit i un òcul per vore les estreles conformen el primer dels cercles; dues àrees, una de bany i altra on estar a cobert, junt a les zones exteriors, la segona. I per últim, un recorregut perimetral de circulació envoltat per murs de maçoneria que delimiten amb l’espai exterior. Entre les esferes es forma un “in-between” constant, modificable al seu gust per l’hoste que li permetrà establir relacions diferents amb l’entorn i amb la resta de persones que habiten l’hotel. 

 

A tale of four winds

1/8