Fem un exercici de mem\u00f2ria: pensem en places, carrers o parcs on ens hem sentit a gust i en els quals, sense saber molt b\u00e9 per qu\u00e8, ha sigut atractiu estar en diferents etapes de la nostra vida. I fem-ho amb els ulls dels profans, dels qui no s\u00f3n conscients de les seues inquitetus relacionades amb la ciutat. Pensem en aquells llocs on les experi\u00e8ncies viscudes ens fan esbossar un xicotet somriure, espais urbans on es van formar els nostres records. Per\u00f2 pensem tamb\u00e9 en espais on ens ocorre tot el contrari, que fins i tot ens poden semblar lletjos, hostils i on ens sentim insegurs. Qu\u00e8 tenen en com\u00fa uns i altres?<\/p>\n
Fem l’esfor\u00e7 d’observar el nostre entorn des d’una \u00f2ptica perceptiva i humana i no des d’un ull estructuralista o planificador. Adquireixen la capacitat de fer que la vida social oc\u00f2rrega en ells, sent el propi ciutad\u00e0 qui, com a usuari de l’espai, genere l’activitat i el convertisca en un punt de refer\u00e8ncia.<\/p>\n Poden ser espais destinants a la contemplaci\u00f3, al joc o al passeig, o ser el suport per veure o estar amb gent o participar d’una festa popular. Llocs on, m\u00e9s enll\u00e0 de realitzar-se un simple tr\u00e0nsit entre diferents punts, es donen usos compartits i m\u00faltiples. S\u00f3n llocs en els quals hi ha certs elements que ajuden a ordenar l’espai, com bancs o arbres, per\u00f2 que en lloc de constr\u00e8nyer, s\u00f3n el llen\u00e7 sobre el qual sorgeixen noves formes d’utilizaci\u00f3, de comunicaci\u00f3, de relaci\u00f3 i de conviv\u00e8ncia que s\u00f3n capa\u00e7os de perviure i d’acollir persones i usos molt diversos.<\/p>\n S\u00f3n, fins i tot, espais inclusius, espais que sense saber-ho, han esdevingut adequats per als m\u00e9s desfavorables, llocs on es parla, s’escolta, s’observa, s’apr\u00e9n.<\/p>\n Es contraposen aix\u00ed a aquells espais urbans creats espec\u00edficament amb un objectiu concret i que, mitjan\u00e7ant el seu disseny, estan preparats per a funcions molt precises i, per tant, menys flexibles. Si no es d\u00f3na l’\u00fas per al qual va ser pensat, pot ser no oc\u00f2rrega res en ells.<\/p>\n En aquestos espais que ens interessen algunes activitats s\u00f3n planificades i altres espont\u00e0nies, per\u00f2 totes elles poden donar-se per la multiplicitat de funcions diferents que poden albergar al llarg del temps independentment de la forma que tinguen. Solen ser espais d’una escala acotada i relativament delimitats per l’ombra dels arbres o d’un mur, en patis d’interior d’illa envoltats pels edificis; per\u00f2 que estan sempre a l’aire lliure i on, en certa manera, un pot sentir-se protegit perqu\u00e8 hi ha, ‘ulls al carrer’ que miren, coneixen i reconeixen, possibilitant una vigil\u00e0ncia informal derivada de la proximitat existent entre persones que fomenten un entorn segur.<\/p>\n Per\u00f2 deixem de pensar en els llocs que han sigut, abandonem l’exercici de nost\u00e0lgia i pensem, en canvi, en els llocs que seran, en els espais del present i del futur que s’han de projectar per aconseguir fer-los m\u00e9s humans repetint estrat\u00e8gies que han funcionat b\u00e9 a les velles ciutats, l’ordre meravell\u00f3s que circula baix l’aparent desordre que deia Jane Jacobs.<\/p>\n I apliquem-ho tant si l’espai a projectar \u00e9s interior o si \u00e9s exterior, posant molta cura a dissenyar b\u00e9 l’econtre entre ambd\u00f3s, l’espai intermedi de tensi\u00f3 que separa la vida secreta del edificis amb l’espai que roman entre ells.<\/p>\n Per a Louis Kahn un arquitecte podia construir una casa i una ciutat al mateix temps sols si considerava ambdues com part d’una esfera meravellosa, expressiva i inspirada. En la seua met\u00e0fora entre l’arbre i la fulla amb la casa i la ciutat, Aldo Van Eyck, entenia la casa com una ciutat xicoteta i la ciutat com una casa gran. Ambd\u00f3s es mouen en el l\u00edmit dif\u00fas entre dins i fora, en all\u00f2 ambigu entre l’edifici i la ciutat.<\/p>\n \u00c9s ben conegut l’arquitecte planificador que empra les ferramentes de la gran escala, que dissenya la ciutat a vista de pardal. I tamb\u00e9 ho \u00e9s \u00faltimament l’arquitecte participatiu que pensa en la ciutat a la manera d’altres disciplines establint una relaci\u00f3 de complicitat amb el ciutad\u00e0…<\/p>\n \u00c9s clar que tots dos han de funcionar en diferents escales i moments. Per\u00f2 creiem que \u00e9s clau que aparega en una darrera fase un arquitecte que vol projectar la ciutat com projectaria un edifici. I malgrat que puga resultar un poc na\u00eff, creiem que aquest \u00faltim arquitecte amb ulleres de prop, que empra les ferramentes per a actuar fora dels l\u00edmits que un edifici comporta que li s\u00f3n pr\u00f2pies per la disciplina arquitect\u00f2nica, ha de tornar a importar a la ciutat.<\/p>\n Aquesta manera de projectar la ciutat utilitzant les ferramentes del projecte constru\u00eft d’arquitectura, fins i tot aquelles pr\u00f2pies de la domesticitat, ens pareix una forma h\u00e0bil de pensar i fer ciutat i que, al prestar atenci\u00f3 als detalls pormenoritzats de l’escala del vianant, aconsegueix fer-la m\u00e9s humana.<\/p>\n <\/p>\n * Aquest text sorgeix del plantejament realitzat al n.1 de la revista En Fam\u00edlia<\/span><\/a><\/span><\/p>\n ** A la imatge es mostra el Palazzo Sanfelice a N\u00e0pols. Via OfHouses<\/span><\/span><\/a><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\nRedirigim la nostra mirada cap a aquells espais que, al no comptar amb un \u00fas espec\u00edfic, permeten que ho fem tot i alhora no hi fem res. Al no haver sigut creats ad hoc<\/em> per a realitzar en ells una activitat en concret permeten que esdevinga all\u00f2 imprevist.
\nO pensem tamb\u00e9 en aquells espais que, tot i que s\u00ed que van n\u00e0ixer amb un \u00fas prec\u00eds, han sigut capa\u00e7os de mutar, evolucionar i permetre que, amb el pas del temps, pogueren donar-se en ells usos variats i complementaris.<\/p>\n
\nMolts dels casos que ens puguen vindre a la ment tenen en com\u00fa que van ser \u201cdissenyats\u201d fa molt de temps i on la \u201cparticipaci\u00f3 ciutadana\u201d va sorgir sense premeditaci\u00f3 al transmetre’s de manera espont\u00e0nia de generaci\u00f3 en generaci\u00f3. Diem \u201cdissenyats\u201d i no dissenyats ja que, curiosament, la major part d’ells careixien de planejament en el seu origen i van ser creats allunyats de dict\u00e0mens tecn\u00f2crates que els hi adjudicaven un \u00fas predeterminat. Perqu\u00e8 quan hi ha una planificaci\u00f3 hi ha \u00edmplicitament un xoc de contradiccions al voler regular el seu \u00fas i tradicionalment aix\u00f2 comporta deshumanitzar els espais.<\/p>\n
\nPensem en aquells espais sense horaris o que, en cas de tindre’ls, permeten ser utilizats en un espectre temporal ampli: patis d’escola que s’obrin en horaris no escolars, simples encreuaments de carrers que poden ser el suport de m\u00faltiples encontres o llocs baix una ombra constru\u00efda junt a un xicotet comer\u00e7 que ens convida a entrar.<\/p>\n