No sabem si hem tingut sort o desgr\u00e0cia, per\u00f2 \u00e9s ben cert que hem comen\u00e7at el nostre cam\u00ed professional en un estat de post-post crisi<\/i>. En part fem d’a\u00e7\u00f2 una lectura optimista, donat que ens permet dirigir la mirada d’una altra manera. No amb neguit, com poden fer-ho aquells que van estar al cim de la seua carrera en el per\u00edode pre crisi i que van viure la crisi i la post crisi amb desconfian\u00e7a, sin\u00f3 amb la sensatesa i la dist\u00e0ncia adequada, creiem, per no caure en les mateixes errades i saber que \u00e9s prec\u00eds tindre la capacitat de ser riguroses i compromeses, una cosa que cap arquitecte que vullguera incidir per a b\u00e9 en la societat deuria haver perdut en aquest transcurs.<\/p>\n
Fa anys que els arquitectes estem intentant netejar la nostra imatge per demostrar que som com diuen que som. De cara a la societat de a peu \u00e9s una disciplina denostada, i en certa manera amb ra\u00f3. Sempre ens ha semblat que el gruix del col\u00b7lectiu d’arquitectes era corporativista i del pitjor tipus, i que d’alguna manera ha estat mirant cap a altre costat sense fer una m\u00ednima autocr\u00edtica. Fins i tot en determinats moments ha ajudat a perpeturar el nourriquisme <\/i>que poc o res tenia a veure amb l’arquitectura.<\/p>\n
Aleshores, qu\u00e8 passa despr\u00e9s de l’stop que tans anys ha durat al nostre entorn a l’hora de fer ciutats, cases…? Sembla que poc a poc la imatge s’ha vist recuperada pels arquitectes que no construeixen, que construeixen poc o que entenen que fer arquitectura \u00e9s alguna cosa m\u00e9s que el propi fet constructiu. Est\u00e0 molt b\u00e9, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n necessaris, i molt, arquitectes que si construeixen. I que ho facen b\u00e9, abordant la situaci\u00f3 des de la perspectiva de l’arquitectura.<\/p>\n
D\u00f3na la sensaci\u00f3, per\u00f2, que \u00faltimament importa molt m\u00e9s all\u00f2 material en detriment d’all\u00f2 espacial. Si ho entenem aix\u00ed, quan \u00fanicament s’hi at\u00e9n a la dualitat d’all\u00f2 que \u00e9s bonic o lleig, d’all\u00f2 que est\u00e0 de moda o \u00e9s demod\u00e9 i se li desprenen totes les qualitats que el lliguen \u00edntimament a all\u00f2 espacial, perdem les qualitats del material com actitud sensitiva: les textures, el tacte, la percepci\u00f3 o el benestar, allunyant-nos de la seua es\u00e8ncia.\u00a0<\/p>\n
I tot aix\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil d’entendre, per all\u00f2 intangible que suposa un gest intel\u00b7lectual. Per\u00f2 no debem d’obilidar-nos que els arquitectes estem per permetre trobar alguna cosa m\u00e9s enll\u00e0 d’all\u00f3 conegut o d’all\u00f2 que \u00e9s costum, ser capa\u00e7os de moure-nos en els l\u00edmits d’un marc te\u00f2ric en qu\u00e8 se sustente i afavorisca el poder viure diferent; treballar un pensament previ intr\u00ednsec a l’arquitectura, aquelles \u201cidees que eren independents de la forma\u201d, que deia Luis Moreno Mansilla i que lleg\u00edem a trav\u00e9s d’Emilio Tu\u00f1on a l’homenatge\u00a0 El tiempo que se escapa entre los dedos, <\/i>en la publicaci\u00f3 Circo despr\u00e9s de la mort inesperada del seu amic.\u00a0<\/p>\n
L’arquitectura ha de ser, i \u00e9s, m\u00e9s que sols economia, sols construcci\u00f3, sols mat\u00e8ria… \u00c9s tot all\u00f2, acompanyat d’un discurs, inherent a l’arquitectura, que pensa en el benestar, en l’espacialitat, en el confort.<\/p>\n
Creiem que \u00e9s possible construir aquest discurs (\u00e9s m\u00e9s, se’ns fa necess\u00e0ria una arquitectura que reivindique el pensament) per fer real el de vegades clix\u00e9 que diu que l’arquitectura \u00e9s m\u00e9s que construcci\u00f3, que ens aporta qualitats afegides associades a determinats valors socials i culturals per\u00f2 que, malgrat l’exercici conceptual que comporta, segueix donant respostes a preguntes concretes. Aquestes preguntes concretes es tradueixen al nostre mode de fer en treballar sobre una arquitectura de proximitat que permeta pensar la xicoteta escala i constatar que accions concises ben plantejades poden aportar substancials millores. Treballar des del coneixement que aquesta proximitat ens aporta possibilita actuar sobre el detall per permetre establir relacions afectives amb l’entorn que s’hi est\u00e0 projectant.\u00a0<\/p>\n
Per a Souto de Moura l’arquitectura t\u00e9 a veure amb la vida, no (sols) amb un disseny o una geometria, i el seu com\u00e8s \u00e9s resoldre un problema lligat a la realitat. Per a Zumthor la for\u00e7a d’un bon projecte arquitect\u00f2nic suma el sentiment i la ra\u00f3, un bon projecte deur\u00e0 ser racional i sensorial. Fem cas d’aquells que saben b\u00e9 i recomencem.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"