Una casa de dues plantes reculada de l’alineació del carrer es troba amagada entre dos patis. En travessar la cancel·la que la separa del carrer dos arbres fruiters en un jardí descuradament bell presideixen la façana esguitada d’elements en un color blau molt característic. 

La tipologia de la casa original és una de les habituals de l’arquitectura rural dels pobles de l’*horta amb un eix central molt marcat a dues mans, amb les seues dues primeres cruixies molt compartimentades i una tercera que allotja la cuina com, possiblement, un annex posterior. Plantejava algunes patologies evidents d’humitat per capil·laritat i, encara que hi havia molts elements recuperables que els clients apreciaven, era evident que no responia a les seues necessitats. 

Ens trobem amb murs gruixuts, tabics fins i esvelts, fusteries de grans dimensions i un gran pati al fons de la parcel·la en el límit sud-oest precedit per l’antic porxo -ara tancat per a allotjar la cuina-. Una altura lliure de planta alta i buidada juntament amb la brisa en obrir les portes del pati davanter i del pati posterior feia de la casa un espai molt agradable. En algun moment de la vida anterior de l’habitatge havien demolit l’escala de volta que unia la planta baixa amb la primera deixant totes dues plantes desconnectades i fent que l’accés a la primera es realitzara per una escala lineal a la qual s’accedia des del carrer. 

Els somnis dels clients respecte a la nova casa eren infinits, i estaven entusiasmats amb les possibilitats que aquesta oferia. No obstant això, eren conscients que el pressupost una mica més contingut i realista anava a limitar, en aquesta primera fase, a actuar en la planta baixa i a tornar a connectar-se amb la planta superior, deixant la intervenció en la primera planta i en el gran pati del fons per a un futur no gaire llunyà. 

El projecte finalment consisteix, una vegada sanejat i realitzada una intervenció en l’envoltant que protegira l’habitatge de la humitat, en la construcció de dos volums mil·limètricament encaixats en una geometria sensible treta de les visuals dels recorreguts i diagonals de la casa existent que allotgen un bany i els mobles alts de la cuina. Sense ser alié a la disposició de l’habitatge original, es continua mantenint l’estructura espacial a dues mans i l’eix central que marca una simetria imperfecta que dota d’equilibri al conjunt. Al seu torn, es construeix una nova escala, de volta com l’anterior, en dos trams adossats a la façana i la mitgera. El resultat és escultòric, les peces construïdes no arriben al sostre i el recorregut per la planta es realitza de manera fluida. En els extrems, quatre recintes oberts però amagats per a utilitzar-los de manera lliure. Ccortines, separadors? No ho sabem, el temps ho dirà. 

Se substitueix la porta d’accés de grans dimensions per una nova amb diverses obertures: total per a accedir des del pati o mitjana per a entaular una conversa entre una persona a l’interior i una altra en l’exterior o per a permetre que entre la llum i la ventilació sense que els gossos de la família isquen o entren si així ho volen els seus amos. Quin bon pati d’estiu. 

En l’extrem oposat es recupera el porxo i s’estableix una relació més directa entre aquest i l’interior. Una finestra a manera de passa plats apareix en la façana al costat de la cuina. Quin bon porxo per a les vesprades de sol baix a l’hivern. 

Els volums es pinten en colors vibrants i complementaris, un ocre ataronjat i l’altre blau. El paviment, per a reforçar la idea de continuïtat, és un formigó bast continu amb el gra vist en el qual apareixen xicotetes esquitxades de color en peces ceràmiques que es recolzen en la geometria, de la mateixa manera que ho fan les juntes de dilatació necessàries. Aquestes peces ceràmiques són dels mateixos colors que els volums i es col·loquen també precedint els accessos o les eixides als patis, reforçant així també la idea de centralitat i simetria. 

En la materialitat de l’envoltant s’intervé de manera delicada i cuidada: es decapen les bigues i biguetes que havien sigut pintades en múltiples ocasions fins a arribar a l’estrat original, en les parets s’elimina acuradament la pintura per a arribar a un estrat una mica més profund de l’algeps que deixa a la vista sanefes pintades.