Ens vam trobar amb una vivienda que per ella mateixa, aparentment, no tenia excesiu interés ni en la seua distribució ni en allò material. Des de l’accés, a través d’un passadís obscur que discorria per la vivenda, apareixien habitacions a costat i costat.

En canvi, una vegada efectuades les demolicions vam veure que podia abergar moltes possibilitats: la seua ubicació en la cantonada i la seua forma gairebé quadrada junt a una mitgera en diagonal, en permetria resoldre el projecte des d’un plantejament geomètric, una ferramenta que considerem fonamental per a poder passar d’una manera natural però disciplinada d’un diagrama a la realitat. 

Els clients volien una vivenda senzilla i no tenien moltes necessitats concretes específiques, més enllà de que els fora permès treballar de vegades a casa o cuinar amb amplitud i que poguera adaptar-se fàcilment a canvis futurs. Açò ens va possibilitar canalitzar part dels nostres interessos constants al voltant de la vivienda, aquells que reflexionen sobre la flexibilitat a partir de l’ús que fem dels espais i que faciliten que siguen menys jeràrquics de manera no premeditada. 

Les traces geomètriques que marcaven l’accés van ser el punt de partida per a situar al centre de la vivenda una peça poligonal que, com una ròtula, permetera articular diferents espais al seu voltant, ajudar en els recorreguts perimetrals i enriquir la unió entre tots ells.

Aquesta peça poligonal concretada finalment en un octògon es converteix, més enllà de ser una mera peça de distribució o pas, en un lloc d’estància o de reunió on puga esdevenir allò imprevist. Junt a ell apareixen dues peces tancades, les úniques que compten amb un únic accés, que allotgen una dutxa i un lavabo, per a permetre els usos simultanis. A partir d’ací, un xicotet distribuidor allotja els armaris per alliberar les estances que recauen en ell de contindre’ls i permetre així que puguen adquirir usos diversos en funció de les necessitats de l’endemà. Apareixen altres peces d’emmagatzematge en els espais inderminats bé en forma d’armaris o en altells. 

La successió de peces en enfilade que donen sobre la façana del carrer allarga la perspectiva de les estances i dona major amplitud als espai, les finestres que obrin a l’octògon o les diverses portes que permeten l’accés a les sales generen múltiples eixos longitudinals, transversals i diagonals. La finestra passaplats entre la cuina i l’octògon fa que aquest espai ambigu puga convertir-se en una extensió de la cuina i permeta desdejunar o prendre una copa de vi a ambdós costats de la finestra. 

Totes les peces es connecten entre si i pivoten al voltant de la peça central per poder ser recorregudes en el seu perímetre, multiplicar les relacions visuals i espacials, així com afavorir les ventilacions creuades i ser una casa fresca en estiu, o permetre que tots els espais s’il·luminen de manera natural. 

Per últim, la proposta material tenia com a objectiu afavorir que la casa fora percebuda com a una unitat, així que la sobrietat i la uniformitat en l’elecció dels materials va ser el camí a seguir. Pinzellades subtils recorden la preexistència: unes portes recuperades amb vidre esmerilat o un pilar de formigó que roman a la vista. Lleus detalls en fusta en forma de poms o tapajunts i elements escollits en color verde trenquen conscientment la homogeneïtat per a redirigir la mirada sense estridències.