Amb aquest projecte, la reforma i transformació d’una andana a una vivenda, volem una vegada més parlar de la importància, del valor i de la influència que el material, el color, la textura, el tamany o els reflexos tenen a les nostres vivendes. Són aspectes que aparentment semblen banals, però que acaben formant part de la nostra vida diària i que, a més, són responsables de les nostres sensacions i emocions, del nostre benestar en el espai on hi habitem.

En un procés de reflexió contínua, on els protagonistes sel·lectius han sigut els ulls, el tacte o l’olfacte, hem pogut ordenar i prioritzar les sensacions i trobat les afinitats geomètriques i materials que el cliente volia tindre amb la seua casa. 

Projectar d’aquesta manera, atenent a la cura dels detalls, no és nou. En canvi, potser per l’escala del projecte, hem pogut enfortir una fase que sovint queda descuidada per la dilatació dels processos, però que a un projecte de xicoteta escala esdevé de gran importància.

Ens agrada ser disciplinades amb allò existent, fer un treball previ exhaustiu com observadores per tal d’identificar les capes que ens interessa eliminar i poder introduir noves amb l’objectiu que ambdues s’entrellacen de manera cordial. Mitjançant una sèrie de gestos senzills hem volgut posar en valor l’equilibri atemporal acompanyat d’un sentit de pertinença al lloc. 

Unes persianes alicantines a l’interior de la vivenda correderes o enrollables permeten dividir l’espai superior de la resta de la vivenda alhora que controlar i tamisar el nivell de llum i d’intimitat que l’usuari de l’andana vullga tindre amb la resta de la zona comuna de la casa.

L’andana, un espai sense ús, es converteix ara en un espai multiusos. Aproximant-nos a ell a partir dels seus objectes i rituals, vam proposar una prestatgeria a una de les parets on apilar i ordenar objectes perquè l’andana servira com a despatx, dormitori o qualsevol altre ús que l’habitant de la casa escollira apropiant-se d’aquest espai. 

Les dos disposicions del paviment de fusta natural intenten reforzar, amb gestos geomètrics, la idea de crear un espai multiusos a l’andana alhora que fondre’s amb la part baixa de la vivenda. Una peça verda ceràmica que naix de la barana i que enllaça amb l’escala emmarca aquest espai intermedi entre dalt i baix i es resol amb un peça ceràmica beix. 

Amb l’elecció dels materials hem volgut recollir els diversos aspectes sensorials: vivacitat, llum i color a la barana de remats corbs i redons fins; sensació de llar amb la fusta del banc del saló que, a més de poder emmagatzemar al seu interior i rebre a mode d’invitació, es converteix en un lloc de reunió; integrar-se amb allò existent introduint una fusta bicolor que poguera unir les biguetes de Mobila amb el roure clar del nou paviment; calidesa i lleugeresa al substituir el rodapeu comú per unes peces ceràmiques de diferent color i dimensions que rebaixaren la força banal que tenia el paviment existent, olor mediterrani i subtilesa amb el tapís ceràmic que resol la terrassa; atemporalitat amb una il·luminació clàssica però actual que és visible sense remarcar la seua presència.

Amb tot, el projecte ha perseguit realitzar xicotetes i delicades intervencions que possibilitaren flexibilitzar una andana prèviament infrautilitzada.