La casa se situa en una cantonada en la qual anteriorment hi havia una nau industrial sense valor arquitectònic. Amb el pas del temps moltes de les altres naus que reblien l’illa havien anat desapareixent, de manera que quan vam començar el projecte pocs eren els elements als quals poder ancorar-nos per a imaginar el projecte futur que sorgiria en demolir l’edificació existent. Una posició en cantonada ens semblava privilegiada per a resignificar la identitat urbana i els alçats contigus. Poder conversar amb l’entorn més enllà de l’immediat, així com poder fer-ho amb uns clients sensibles, va permetre enriquir i fer progressar el projecte. 

Per a respondre a les noves façanes del projecte miràrem l’arquitectura del barri i d’ella vam extraure certs elements constructius que després de reinterpretar-los ens garantirien una convivència amable entre allò històric i allò contemporani: la ceràmica, la fusta, el blanc i eixe cert capritx i alegria tan presents en el barri que es tradueix en façanes de colors vibrants.

 Els clients exigien una casa pensada per a la vida familiar capaç d’evolucionar al ritme de la vida que en ella anava a tindre lloc. Això ens va fer plantejar el projecte amb espais oberts, connectats entre si i seqüenciats com una gradació progressiva des de l’espai públic (el carrer) cap al privat individual (habitacions). 

 La distribució i l’estructura van agafades fortament de la mà al llarg de tot el projecte. La vivenda s’ordena en una planta quadrada de tres obertures, tres crugies i tres altures. Esta estructura ordena de manera clàssica i lògica tots els espais. La coberta es resol amb bigues de fusta vistes des de l’interior. Només la meitat de la parcel·la està edificada, l’altra meitat es destinada a un generós pati en el qual poder gaudir de la família i fer reunions amb els amics. Des del pati podem contemplar la tercera façana de la vivenda, la interior. Una façana més acolorida, amb jocs de volums i ombres que contrasta amb el caràcter més modest de les façanes exteriors. Es produeïx així una transició estètica i d’ambients al llarg del recorregut des de l’exterior de la vivenda fins al seu pati.

 La planta baixa té el caràcter d’una gran plaça interior, amb elements que atorguen centralitat i protagonisme com a símbol de la convivència. Sobre esta “plaça” recauen la cuina, el menjador i el saló. Es reforça la centralitat amb l’encaix meticulós de l’escala de tres trams que incita cap a les plantes superiors. El fons de la planta baixa és un pati verd que il·lumina amb “eixa alegria” i en el qual també apareixen la piscina amb “eixe cert capritx”, el paeller i la cuina exterior.

 En la planta primera tornem a trobar la “plaça”, en este cas fent la funció del distribuïdor que articula, al seu voltant i de manera radial, tres dormitoris, dos banys i un canviador.

 Si ens continuem deixant seduir per l’escala arribarem a la andana. En esta planta la zona interior es redueïx per a deixar lloc a una terrassa generosa que bolca al pati exterior i que arreplega d’este “eixa alegria” cap a l’última planta per a regalar-la a altres dos dormitoris i a un gran espai diàfan sotacoberta.