Combinació de materials en projectes arquitectònics

On comença la combinació de materials?

Tot comença en la imaginació. Quan treballem amb client privat, aquest arriba a l’estudi amb el seu propi imaginari i nosaltres l’acompanyem, a poc a poc, en els passos necessaris perquè allò imaginat vaja prenent forma.

Després d’una anàlisi extremadament rigorosa de les necessitats, els límits existents, la normativa i el pressupost, comencem a traçar les línies responsables dels futurs espais del projecte, que van donant lloc a plànols en dues dimensions.

Aquestes línies comencen a adquirir gruixos, colors i textures, de manera que es va teixint un dibuix equilibrat i coherent. És en aquesta fase quan comencem a detectar què és important i què és secundari, què és necessari i què és imprescindible, què aporta llum i què la resta.

Per tant, aquesta fase inicial és una de les etapes més importants per aconseguir un resultat final satisfactori. Els colors, els gruixos i les textures que es representen als plànols no són un capritx, sinó els catalitzadors d’allò que està per vindre.

Combinació de materials amb fons d’armari

El grup de treball format per clients i arquitectes continua avançant en el procés arquitectònic. Una vegada definida la distribució dels espais i conceptualitzades l’estructura, les instal·lacions i els detalls constructius —o en paral·lel a tot això— comença la fase del projecte que acostuma a resultar més familiar, pròxima o senzilla per als clients: l’elecció dels materials i acabats concrets.

Qualsevol persona sap distingir entre allò que li agrada i allò que no, i això no és gens menyspreable. Però cal fer-ho bé i de manera coherent amb el conjunt. I no tot val. Nosaltres, com a arquitectes, insistim que també en aquest moment del procés cal ser extremadament analítics per donar una resposta adequada a la proposta treballada en plànol.

Comencem aleshores un exercici de depuració de referències, tant de les aportades pels clients com de les que aportem nosaltres. Actualment, la quantitat de materials, colors i textures amb què es pot vestir un projecte és tan gran que fins i tot pot generar vertigen. Però només cal recolzar-se en el treball desenvolupat durant les fases anteriors, que és el que marca les directrius adequades.

És en aquest punt quan recorrem al fons d’armari. L’arquitectura, com qualsevol altra disciplina, també en té. Amb aquesta expressió ens referim a allò que, generació rere generació, ha demostrat la seua validesa i ha servit a molts arquitectes per donar resposta als espais. No té res a veure amb aquell fons d’armari que les modes ens fan creure que existeix.

És en aquest moment quan el nostre treball com a arquitectes adquireix, de nou, una gran importància. A Piano Piano assumim l’obligació —o almenys ho intentem— de generar consciència.

Per fer-ho, ens recolzem en referències construïdes fa anys i que encara hui continuen funcionant. És ací on trobem allò que ens agrada anomenar un autèntic fons d’armari arquitectònic: solucions, materials i espais que han demostrat la seua validesa amb el pas del temps.

No creiem que aquest fons d’armari siga necessàriament “l’estil nòrdic”, la fusta clara o el beix. Per descomptat que poden funcionar, i no ens neguem a utilitzar-los quan tenen sentit. Però ens sembla important reflexionar conjuntament sobre el fet que també responen a una tendència. I, com passa amb totes les modes, acaben passant. Allò que hui sembla neutre i atemporal pot acabar fent que un espai es perceba desactualitzat d’ací a uns anys.

Per això recorrem a referències que ja han superat la prova del temps. Per a nosaltres, acudir al fons d’armari arquitectònic és una garantia que alguna cosa perdurarà, ja siga per la seua qualitat o per la seua estètica; allò a què el temps acaba donant la raó.

Combinació de materials amb allò que brilla a Instagram

Per descomptat, ens agrada brillar. Ens agrada que cadascun dels projecte que projectem tinga un llenguatge Piano Piano recognoscible. Però, dins del fil conductor que seguim, intentem centrar-nos en allò imprescindible, sense excessos, materialitzant espais que no necessiten destacar massa per deixar veure la bona arquitectura i l’espacialitat aconseguida.

Davant l’apetit bulímic per la novetat, a Piano Piano intentem treballar des de la contenció. Però no entesa com una renúncia, sinó com una forma de rigor. Perquè moltes vegades l’arquitectura comença a perdre força just en el moment en què s’insisteix massa, quan apareixen capes innecessàries que acaben desplaçant allò essencial. Per això prestem atenció a reconéixer el moment en què cal parar, perquè continuar afegint suposaria, sovint, empitjorar el conjunt.

Combinació de materials honestos

Sempre que tenim l’oportunitat plantegem materials naturals: una pedra és una pedra, no una combinació de plàstics. Una fusta és un material que, en passar-hi la mà, hauria de transmetre calidesa i no la fredor pròpia d’una ceràmica.

Creiem en una revolució i una investigació contínua de nous materials i de nous usos per a aquests materials, però sense caure en imitacions fàcils i ràpides que puguen restar honestedat al projecte. Això es fa especialment evident en espais revestits amb ceràmiques que imiten la fusta o en taulells artificials amb vetes que intenten reproduir el marbre.

Combinació de materials que s’incorporen posteriorment

I com no tindre en compte el futur quan un projecte comença a interactuar amb textures i colors que s’incorporen a poc a poc una vegada acabada l’obra?

A vegades de manera controlada i previsible, com les flors de la jardinera situada al costat de la porta d’entrada o l’aigua que recorre una font al centre del pati. Però moltes altres arriben sense permís, quan el projecte ja es considera acabat. S’instal·len en racons discrets o, de vegades, acaben adquirint tot el protagonisme: una enfiladissa que troba refugi en una façana assolellada o una molsa que apareix en un racó a l’ombra.

També són una manera d’habitar, de donar vida i, en ocasions, fins i tot de corregir i millorar l’arquitectura, fent-la més humana i retornant una certa condició natural allí on ha crescut un nou edifici.