La casa se situa en una parcel·la passant entre dos carrers del perímetre oest del casc consolidat de Cheste. La major peculiaritat des del primer moment va vindre determinada per l’excessiva estretor de la parcel·la, 3,50 metres en el seu costat més ample i 2,80 metres en l’oposat, la qual cosa va ser un aspecte fonamental en el moment d’iniciar el projecte. 

Amb molta pena tant per a nosaltres com per al client, vam haver de realitzar la demolició de la construcció existent en la parcel·la, la que havia sigut la casa familiar en almenys dos generacions. Esta, malgrat ser passant també entre els dos carrers, construïa la vivenda sobre el costat més estret, deixant un pati que dona sobre la façana oposada. Les seues dimensions no complien amb les mesures mínimes exigides en la normativa d’habitabilitat vigent, de manera que era inviable dur a terme en ella una transformació en una construcció contemporània, superant amb escreix el ja difícil encaix que ha suposat integrar una vivenda amb interés espacial en una parcel·la d’estes característiques. 

No obstant això, de la casa familiar ens servim per a traslladar a la nova vivenda algunes traces espacials i evocar la seua memòria, sobretot a la sensació d’amplitud en altura per a contrarestar la sensació d’estretor de la parcel·la. Podria dir-se per tant que el treball en secció unit a invertir la posició de la vivenda en la parcel·la, sobre el costat més ample i deixant el pati en el seu costat més estret, van constituir el punt de partida del nou projecte. 

El programa requerit era senzill: un saló-menjador-cuina obert a un pati en el qual situar un xicotet safareig i un espai per a magatzematge; un dormitori, un estudi en el qual teletreballar i, com a peces tancades, un lavabo i un bany. 

L’accés a la planta baixa es realitza a través d’un vestíbul en contacte amb el carrer, concebut com un espai on descalçar-se i deixar l’abric. Este se separa de la resta de la planta mitjançant un tamís. A partir d’ací, l’espai és pràcticament diàfan i es relaciona directament amb el pati, destacant únicament en el centre un nucli tancat que alberga un lavabo i un safareig. El treball en secció es desenrotlla mitjançant plantes descavalcades, presidides per una escala en espiral que, a mode de mirador, es convertix en la protagonista de la casa.

Un primer tram porta a l’estudi que mira al pati i, des d’ací, un segon tram a la zona de dormitori i bany, separat est en tres peces. El recorregut en altura es reblix amb una claraboia en la coberta de dos vessants que aporta llum i riquesa a l’espai.

En l’organització de la vivenda hem volgut aportar lleugeresa, amplitud, circulacions fluides, ventilació creuada, visuals llargues i molta il·luminació. 

El treball en secció es completa al pati que es cobrix en la façana oposada al volum de la casa per un forjat en el qual poder tindre un solàrium i moltes plantes, alhora que oculta la zona d’emmagatzematge requerida. 

La materialitat és honesta i discreta, alhora que atrevida en l’ús del color.

El tractament de les façanes que donen al carrer es resol amb elements que s’identifiquen amb el lloc, com el morter de calç com a revestiment i les persianes alacantines com a protecció solar. 

En la façana principal, orientada a l’oest, els buits es dissenyen de forma continguda i adaptada a l’escala i al ritme de les vivendes veïnes. Només s’obrin dos: al balcó de la planta primera i una porta d’accés en planta baixa. Esta última permet múltiples configuracions d’obertura: pot obrir-se completament per a entrar i eixir, a mitja fulla per a permetre una conversa entre l’interior i l’exterior, deixar-se amb la finestra oberta per a ventilar o simplement amb el finestró entreobert per a permetre el pas de la llum.

En la façana que recau sobre el pati ens permetem major llibertat material i major transparència amb obertures més grans en relació al pati i al sol de l’est al matí. Ens imaginem una agradable lectura des de l’interior de l’estudi amb vista llargues cap al fons de perspectiva que suposa la frondositat del forjat cobert per plantes o un sopar d’estiu al pati en el qual l’interior i l’exterior es funden i el so de l’aigua que cau sobre el safareig es funde amb els grills. 

Cap al carrer oposat es construïx una falsa façana mitjançant una gelosia ceràmica, en la qual s’obri un únic buit a mode de balcó. Este permet apuntar-se, acostar-se visualment al carrer i ajuda a desdibuixar el límit entre l’interior i l’exterior. És un balcó pensat per a mirar qui passa, facilitant així la trobada entre el públic i el privat.

En els detalls s’aporta el color i en els forjats i elements de l’interior la materialitat lleugera: els forjats entre plantes es resolen amb xapa *colaborante que queda vista i el forjat inclinat de coberta es resol amb perfils d’acer també visibles i lacats en color blanc. El nucli central compost per l’escala, les passarel·les i el lavabo de planta baixa es convertixen en els elements protagonistes a l’interior i, com una escultura central, es tinyen de blava. El mateix color, modificant la seua tonalitat, colonitza la resta de la casa en els detalls: passamans, fusteries, detalls en el paviment o rematades en les façanes. La resta es resol amb fustes en tons mitjans per als elements de mobiliari, blocs de pavés per a permetre que la llum que entra es dissipe, soleres contínues amb el gra vist per a resoldre els paviments i arrebossats d’argila per als revestiments de les parets. 

En suma, un projecte delicat, contingut i lleuger que s’integra en el seu entorn alhora que s’erigix com una nova veïna.