Primer Premi Concurs CRU de la Diputació de Castelló per a la regeneració de l’espai almàssera-llavaner en l’aldea La Artejuela, Arañuel
La proposta ‘El camino de la almazara’ sorgeix de l’observació i el propi ús que els habitants i visitants de l’Artejuela, una xicoteta aldea de l’Alt Millars, ja realitzaven al lloc. Amb ella no volem alterar el passeig ja existent sinó, d’una manera subtil, millorar l’experiència del recorregut i l’estància. Un passeig entre la sèquia i la bassa, sobre el gres i les fulles caigudes i les teules i les restes de l’enderroc; amb l’almàssera i les seues bigues, les antigues i les noves, i el banc i la finestra emmarcant el paisatge. Amb el llavaner i la pèrgola i els bancs i la dutxa i l’arbre de dos troncs.
Un recorregut que completa els ja existents en l’aldea i l’acosta a un nou espai comunitari recuperat. Aquesta recuperació s’aconsegueix amb intervencions mínimes, únicament allò necessari. Bigues metàl·liques per a consolidar la runa de l’antiga almàssera, de la qual s’aprofiten les restes. Allò que abans cobria l’espai (bigues, biguetes, revoltons, canyes i morters) ara conformen el nou terra. Al llarg del recorregut, bancades semicirculars conviden a la reunió i el descans en punts clau del recorregut i una nova ombra, baix la pèrgola, acompanya l’antic llavaner.
Iniciant el descens entre les últimes vivendes, una catifa de formigó desactivat ens acull i seguint les peces longitudinals de gres, ens acompanya en el descens entre bancals cap a la bassa. En el cantó l’aparell canvia i les peces de gres dibuixen unes geometries concèntriques que indiquen un nou accés a l’aigua de manera més segura i accessible.
A prop, un banc mirador entre les oliveres, construït amb el mateix criteri i materialitat que el camí baix els nostres peus; constitueix un espai on estar que, lluny de substituir a les velles cadires que de manera espontània els habitants de l’aldea han anat deixant marcant els llocs on millor s’està i amb les quals ens vam trobar en la nostra primera visita, les acompanya.
Continuem el passeig i a la vora de la bassa prompte trobem altre dels punts característics de la intervenció, de nou geometries circulars, que en aquesta ocasió envolten un broc pel qual caurà l’aigua. I un poc més enllà, on el camí canvia de direcció, en aquell punt on millors vistes van tindre en la nostra primera visita, un nou espai d’estar, un banc mirador sobre el paisatge del Barranc de L’Artejuela i els boscos de La Parreta.
A les nostres esquenes, i de cara a la vall, l’antic llavaner, envoltant per un nou paviment de gres, aquesta vegada amb una geometria quadrada i sense pràcticament juntes que faça més còmode i accessible el seu gaudi. Sobre ell una nova ombra, la que provoca la pèrgola que recupera una geometria perduda, els restos de la qual s’aprecien encara en els murs de l’almàssera i que ens du a pensar que aquest espai va estar cobert a dues aigües algun dia. Ahora ho tornarà a estar però de branques, fulles i flors caduques per tal de deixar passar el sol en hivern i protegir-se d’ell en els dies més calorosos.
Continuant el passeig, per fin l’antiga almàssera. Aquest espai s’incorpora al recorregut que es decideix passar per dins de l’antic edifici. D’aquesta manera, un marc metàl·lic verd que fa de llinda i brancal de l’antiga porta d’accés ens reb. Al seu interior, xicotets buits escollits en la façana que queda darrere del llavaner, orientant a sud, emmarquen el paisatge. Una plaça semicorberta amb les bigues heretades de la preexistència i altres noves que simulen l’antic forjat donen forma a un pati entre les quatre façanes que conformen la runa on poder observar i conèixer les ferramentes que s’utilitzaven per obtindre l’oli, el molí i la premsa, reivindicant el seu valor com patrimoni cultural.
Sobre la façana nord un banc forrat de ceràmica permet observar l’espai, conèixer la seua història i gaudir de les vistes escollides o descansar i trobar-se amb altres veïns i visitants. Una xicoteta escala salva la diferència de cota existent entre l’interior de les restes de l’almàssera i l’exterior.
Per a finalitzar el recorregut de la intervenció i, abans de tornar a reprendre el camí que travessa les vivendes de l’aldea, en un dels murs que conformen l’antiga almàssera apareix una biga volada on s’anuda una corda per a poder pujar i des d’on llançar-se a l’aigua entre l’ombra de la figuera, reproduïnt aquella que ja existia penjada entre les branques.
Des de la concepció inicial de la proposta considerem necessari que aquesta s’integre adequadament al lloc al que pertany. La nostra proposta és una successió d’espais de permanència des dels quals poder conservar i observar el paisatge i es converteix d’aquesta manera en un punt d’interés més dins d’un passeig descendent des de l’aldea que s’amplia cap a l’indret proposat.
Es tracta d’una proposta de mínims, quasi d’acupuntura, d’incidir en els indrets destacats del recorregut per a millorar l’experiència de l’estància i el recorregut. La possibilitat de conversar i de continuar fent comunitat, tant si es tracta d’un habitant de l’aldea o un visitant puntual, es dona en diferents espais: baix l’ombra d’una olivera, junt al mur del llavaner, en un bany refrescant en la bassa o observant i aprenent dels treballs que fins fa no tants anys es desenvolupaven en l’interior de l’almàssera. La possibilitat d’observar pot donar-se en l’instant de la trobada amb la mirada projectada cap a la vall o en l’esdevenir del passeig o al llarg del recorregut pavimentat esguitat de fites. El camí es converteix en una promenade a la qual el punt de vista contínuament canviant permet comprendre el vertader sentit de la proposta.
