La “Casa cuatro estaciones” va ser un encàrrec que Alejandra i Emlyn van fer a Piano Piano per a poder fer escapades al poble valencià d’Alfafar quan es cansaren del clima londinenc. Alejandra de seguida va recalcar els records que tenia de la casa existent quan de xiqueta anava a visitar als seus avis: els sostres alts, les bigues i les grans portes de fusta; mentres que Emlyn va insistir en la importància que haurien de tindre els espais exteriors per a aprofitar-los en els períodes que gaudirien del clima mediterrani.

Projectem esta casa en cantonada després de demolir la que hi havia anteriorment en la parcel·la: una vivenda d’una sola planta sense molt d’interés arquitectònic com a conjunt, però de la qual sí que podíem rescatar finestres i reixes per a reutilitzar en la futura vivenda. 

Volíem que la llum entrara en totes les estades. D’ací ve que les dos zones exteriors de la casa, un pati interior central i una terrassa en planta primera, siguen les zones amb més protagonisme. La forma rectangular i la longitud de cada una de les façanes van marcar fortament la distribució i la situació de les zones del programa. El pati articula les dos plantes de la casa i organitza el programa: en la planta baixa separa la zona de dia del garatge, mentres que en la planta superior separa el dormitori principal i un bany compartimentat, adossats els dos a la terrassa, de l’ala en la qual bolquen les habitacions dels seus fills.

A nivell de circulacions i recorreguts, volíem que es resolguera de manera fluida, sense passadissos tancats ni zones residuals afavorint la continuïtat visual i la connexió entre estades i amb l’exterior, als quals totes les estades miren. Així aconseguim esborrar el límit entre l’endins i el fora, convidant a respirar la llum i la brisa. Al pati, la família i els amics poden gaudir de refrescants banys en un xicotet safareig i en la segona, la terrassa, d’uns menjars a l’aire lliure al costat de la barbacoa, atalaiant el carrer després d’una gelosia discreta. 

Quant als materials, com acostumem a fer-ho en els nostres projectes, vam voler treballar des d’un equilibri. La casa té molts estímuls visuals i materials diferents però que conjuguen entre si precisament a través de la mesura. Els clients volien mosaics de ceràmica i escoltar el so de l’aigua perquè, d’algun mode, els traslladara a un pati àrab, però també rajola vista envellida i un forjat de revoltons corbs que recordaren a la casa anterior i la presència d’un verd fosc i fustes que portaren la ment a la sobrietat d’un club anglés.

La nostra resposta va ser apostar per un equilibri entre tot això i fer-lo mitjançant els colors freds i càlids. Que bonic quan les idees s’aterren, es filtren i s’adeqüen a un entorn. 

Utilitzem els colors terrosos que aporten calidesa en els elements de rajola -un nucli que oculta la cuina i l’escala- , en la terracota de la gelosia que filtra l’accés i tanca la façana i en els pilars circulars d’acer que queden vistos al pati i que conformen un deambulatori al seu voltant. I utilitzem el verd fort i fred en la rotunditat dels volums tancats que emergixen de la planta i que també esguita paviments. Entre tots ells, vam disposar un paviment continu en tons clars que unifica l’espai i accentua la lluminositat i fusteries discretes en alumini anoditzat al pati i en fusta de tons mitjans cap al carrer i la terrassa. 

Des del carrer el projecte torna a treballar l’equilibri: es planteja com una intervenció que combina la tradició arquitectònica mediterrània amb un llenguatge contemporani, buscant sempre la claredat espacial, la calidesa material i l’adaptació a l’escala domèstica i de poble.

En el seu costat est, la façana s’organitza en tres volums diferenciats que responen a la proporció i ritme del carrer. El cos central, en to verd, marca l’accés al pati i ajuda a dignificar una façana que de vegades s’ha sentit com a secundària, mentres que els laterals blancs dialoguen amb ella amb senzillesa. Les cobertes inclinades a una aigua reforcen la lectura tipològica de vivenda tradicional. 

En el seu costat nord, la façana es mostra d’una sola planta, com ho feia la vivenda que recordava Alejandra i una terrassa sobre ella mira curiosa cap al carrer. 

En conjunt, vam voler que la “Casa cuatro estaciones” oferira un diàleg entre l’interior i l’exterior: sòbria, equilibrada i respectuosa cap al context fonent-se amb les cases veïnes, al mateix temps que activara records de viatges i vivències passades.