Un llarguíssim passadís per accedir a tres habitacions, una per als pares i altres dues per a cadascun dels dos fills, a un bany gran i còmode i a un xicotet lavabo que s’utilitza quan l’altre es troba ocupat. També s’adosa al passadís una cuina tancada perquè l’olor a putxero no arribe a la resta d’estances, una sala d’estar on dinar diàriament i un gran menjador per a rebre convidats. 

Distribució estàndard dels anys 70. Partim d’una compartimentació estrica amb la qual els usuaris actuals no estan còmodes al no trobar una sensació de llar. Tenen a impresió de viure en un laberint lúgubre gens inspirador per a passar hores en ell i busquen continuament excuses per estar fora. 

Tant Maria com Thomas ens transmeten la seua sensació d’encasellament amb un tipus de vivenda preestablerta. No volien una distribució ni per a l’estil de vida que subjau, ni tampoc per al seu actual ni tampoc per al que tindran d’ací a deu anys, sinó que necesiten un apartament on càpiguen diferents tipus de vida: rebre amics, allotjar a la família, poder estudiar, treballar o jugar… amb una condició física d’enderrocar i construir el mínim possible. 

La nostra tasca com arquitectes comença amb una revisió de la jerarquia heretada. Hem d’actualitzar i modificar l’estructura d’ús establerta per incitar l’interés dels usuaris i acurtar la distància entre la nova distribució de la seua casa i mode de vida. 

En primer lloc farem l’exercici de desvincular els espais de les seues funcions: de trànsit, de rebuda, d’estar… Volem arribar a una trama especial sense jerarquies, sense instruccions d’ús i sobre tot sense data de caducitat. I en segon lloc, amb la finalitat de ser minimalistes en la intervenció, farem un estudi de les fractures necessàries a realitzar als tabics per acurtar o fins i tota anul·lar el passadís des del qual partim alhora que creem nous traçats de circulació dels usuaris i de la il·luminació natural. 

L’estratègia distributiva consisteix en l’enderroc parcial del tabic de la cuina, en l’obertura controlada dels buits en diferents punts de la tabiqueria existent i en la ubicació d’un cubicle que no arriba al sostre a la zona central. 

Amb aquestes mínimes accions aconseguim una retícula d’espais concatenats, un passadís difuminat, múltiples circulacions, visuals infinites i entrades de llum que arriben a tots els racons de la casa. Una no jerarquia on els usuaris poden utilitzar els espais al seu plaer. 

El volum situat en la posició central de la casa és la base fonamental del projecte ja que, a més d’allotjar la bugaderia, el rebost, els llibres de cuina,  la neteja o part de la cuina, pots envoltar-lo infinitament a la teua mida i és en aquest passeig on es dona pas a les diferents estances de la casa i es converteix, fins i tot en ocasions, en alguns punts d’extensió d’aquestos. També és important el fet que no arribe al sostre ja que permet que des de qualsevol punt de la casa hi haja connexió i enteniment visual. És allò que dona nom al projecte, “la volteta”. 

La volteta, al mateix temps, està abraçada per armaris i prestatgeries, un passadís equipat que enforteix la idea de prescindir d’ell. 

La cuina com centre neuràlgic de la casa: Thomas ens conta que el temps que inverteix en l’actualitat en cuinar és poc, però situar la cuina junt a la volteta fa que aquesta estança no siga un espai servidor sinó que siga el punt de trobada principal. Tal és el poder de convocatòria d’aquest punt que ja des de l’accés et dona la benvinguda i aquest acompanyament visual és continu des de qualsevol espai limítrof de la casa. Privilegi que fa que la persona que utilitze la cuina se sentirà sempre acompanyada a l’igual que les persones que estiguen en les estances concatenades a ella. 

Un únic bany resolt amb tres entitats agregables i coordinables mitjançant l’ús de portes correderes. Gràcies a la capacitat de relacionar, de donar pas o tancar-lo, d’unir o separar els tres ambients proposats, els usuaris disposen del famós bany en suite i de l’indispensable bany de convidats. Alhora tindre una zona d’emmagatzematge de roba bruta i un canviador. Un sol bany utilitzat per quatre persones al mateix temps. 

Els materials i la construcció original de la casa no són de la millor qualitat. Tot i això no volem que aquesta nova etapa prevalga sobre l’anterior i és per això que es proposa una intervenció subtil amb l’objectiu que aquesta puga confondre’s amb allò existent. 

Mantenim el terrazzo existent i completem amb un altre nou les zones on abans hi havia ceràmica i les escletxes conseqüents de l’eliminació dels tabics .Un terrazzo clar que ajude a donar lluminositat i llevar-li el caràcter ombrívol del quan tant solen queixar-se els clients. 

Atorguem personalitat a la intervenció amb un revestiment brillant verd botella amb el que es resol el volum de la dutxa, la safata que et reb a l’entrada de la vivenda i una zona del nou banc d’un dels espais. El mateix revestiment en tres zones que ajuda a trobar un equilibri entre el material heretat i el nou introduït. 

També hi haurà un important treball de fusteria, on es cuidarà cada detall amb la finalitat de donar qualitat a l’apartament així com col·laborar en entendre de manera múltiple el funcionament de la vivenda.