La voluntat de la proposta és potenciar aquells aspectes positius que apreciem en el primer passeig i intentar minimitzar aquells que l’allunyen del lloc privilegiat en el qual es troba. Amb la nostra proposta volem millorar l’experiència del recorregut i l’estada en el lloc. Un passeig entre la séquia i el llit del riu, sobre el gres i les fulles caigudes i les graves ceràmiques; amb l’edificació existent i els bancs acolorits i les vistes emmarcades per la nova pèrgola.

Al llarg del recorregut, bancades de diferents geometries materialitzades en peces de gres esmaltat conviden a la reunió i el descans en punts claus del recorregut i una nova ombra, sota una pèrgola, acompanya unes vistes privilegiades. Son totes intervencions que creen una petjada fàcilment identificable. La materialitat i el color permeten reconéixer-la com una capa més del lloc, un estrat nou entre els ja existents.

Des de l’accés sud a la parcel·la, una catifa de graves ceràmiques ens acull i ocupa una superfície triangular que en un futur serà substituïda pel nou vial previst al planejament. Donat que és un paviment temporal hem emprat un material reciclat i filtrant que no deixa petjada ni desaprofita recursos econòmics excessius en un lloc on posteriorment s’haurà d’intervindre de nou. Es descobreix la séquia que passa per este punt i es deixa a la coberta per unes barres d’acer corrugat que permeten el pas i unes peces de gres que als laterals de la séquia de la marca Exagres Gresan Sèrie Natural, i model tira llisa de dimensions 6 x 24,5 cm. 

Si continuem avançant cap al nord de la parcel·la ens trobem amb el primer element ceràmic de color, un aparcabicis i font que donen la benvinguda al lloc en un espai de descans, materialitzats en gres, en peces de la marca Exagres Gresan Sèrie Natural en un especejament geomètric. 

Al voltant de l’edificació actual sobre la qual no s’intervé, simplement es prepara el lloc com un espai de benvinguda. Seguint novament una màxima del projecte fem només allò necessari i evitem una despesa de recursos en un lloc que serà intervingut posteriorment i no és objecte de la proposta actual. Des d’ací, el recorregut es bifurca en dos:

A la dreta uns nous bancals que descendeixen de manera pausada formant dos plataformes enteses com a lloc d’estar. La seua altura és salvada per un escaló repetint de nou l’estratègia de l’aparacabicis-font de benvinguda amb peces de gres esmaltat. 

A l’esquerra una rampa que salva el pendent fins al gran bancal enfront del llit del riu. 

Sota l’ombra d’una nova pèrgola molt lleugera, executada amb barres d’acer corrugat i cables tibats a l’espera de la vegetació, els perfils corrugats, més amables en el seu contacte amb les persones, es fan passar a través d’uns cilindre de gres de la marca Exagres Gresan sèrie Curtain.

Les característiques de l’entorn privilegiat de la proposta ens fa pensar en conceptes com a seguretat i accessibilitat des del punt de vista de la utilització dels espais; la proposta aspira al fet que es puga utilitzar l’espai de manera segura però sense una intervenció excessiva que provoque una pèrdua de les virtuts d’este. Es facilita l’accés amb paviments que permeten recórrer la intervenció una manera natural; grans rampes, bancs, aparcabicis, una font i espais en ombra redunden en la idea de què es tracta d’un lloc per a totes i tots. 

En la nostra proposta queda palés en els següents punts: 

• Il·luminació: es garantix la percepció de seguretat mitjançant una adequada il·luminació i la màxima visibilitat en tot moment.
• Protecció del clima: les zones d’estada se situen en zones amb ombra i en zones solejades per a poder ser usades durant tot l’any.
• Espais d’estada: es preveuen 300 m² de zona exterior habilitats per a l’estada. Addicionalment es col·loca un banc cada 10 m en els recorreguts d’accés principals per a facilitar l’accés a persones amb mobilitat reduïda. Este mobiliari es disposa de manera que fomente la convivència i el diàleg entre els diferents grups que acolliran els centres.
• Font d’aigua i espais per a menjar i d’estada a diferents nivells.

L’aspecte fonamental que creiem ha de complir el projecte és el de ser respectuós amb l’entorn i ser conscient del lloc que ocupa. Si alguna cosa marca la ubicació és la seua proximitat al riu i la possibilitat d’inundacions, per això es proposen pavimentacions sempre filtrants en les quals les peces s’assenten sobre graves ceràmiques. Estes seran el resultat de picar les restes ceràmiques de fàbriques circumdants que no puguen ser utilitzats i que s’aprofitaran per a crear una tapís ceràmic sobre el qual col·locar les diferents peces de gres seleccionades.

S’ha pensat una execució que, pràcticament íntegrament, implica l’ús de materials locals i quotidians i que no precisa d’excessius recursos ni coneixements tecnològics avançats, sinó únicament un treball i un ofici delicat que para atenció al detall. D’esta manera, l’obra podria ser realitzada per treballadors de la comarca, sense necessitat de desplaçar grans empreses amb majors recursos tècnics. 

Com vorem en un punt més endavant de la memòria, el material ceràmic escollit és un producte de l’empresa betxinenca Exagres. En triar una empresa local reduïm la necessitat de transportar els materials des de grans distàncies disminuint la petjada de carboni. Amb tot, el nostre interés ha anat de bracet de reduir l’impacte ambiental al mateix temps que aconseguir molt amb poc. 

La proposta sorgeix de les impressions que el lloc i el territori ens van oferir en la nostra primera visita i d’un estudi detingut de les necessitats expressades en l’informe tècnic que s’enclaven dins d’un ambiciós projecte per a posar en valor els marges del Riu Sec al llarg del municipi per a recuperar-lo i acostar-lo als seus veïns. El nom “Les passeres del riu” ens remet als jocs dels xiquets en l’antic llit del barranc i suposa una picada d’ullet als nostres bancs com a fites de transició entre els bancals, que de la mateixa manera poden suposar un joc per als xiquets de hui i de demà. Entenem la nostra proposta com un recorregut que s’integra en el conjunt de camins rurals de relació amb el riu i com un espai d’encontre i proximitat de la ciutadania que està esguitat de parades en el camí per a descansar, observar l’entorn natural i aprendre: elements geomètrics que com a escultures s’erigeixen en el terreny a mode de passeres on poder tombar-se, relacionar-se i descansar. D’altra banda, una pèrgola com a filtre entre el nucli urbà i el marge del riu permet oferir una nova finestra que emmarca el paisatge. La plaça d’acollida en el marge sud, amb una pèrgola, una font i un aparcabicis, també vol ser la porta d’entrada al futur edifici que s’acondicionarà en la casa existent. Se situa també en la unió dels diferents camins rurals de relació amb els rius i, al desaparéixer el tancat de la parcel·la, però sí mantenint l’arbrat existent es converteix, a més, en un espai més acollidor, obert i segur.