“Les pinyes del Cabanyal” és la intervenció en una vivenda unifamiliar de dues plantes construïda en 1924 la façana de la qual, ornamentada i amb protecció patrimonial, amagava una planta de tan sols 50 m2, la ventilació de la qual es produia per l’intercanvi entre els buits de façana i la xemeneia posterior. Al llarg del anys havia rebut diferents reparacions en el seu interior de poc abast i en el moment de rebre l’encàrrec feia uns quants anys que es trobava pràcticament abandonada. 

La nostra comesa era intervindre en ella sense ampliar volum i transformar-la en un edifici amb dos apartaments independents i una tercera planta tècnica. 

A nivell distributiu estàvem molts constrenyides per les dimensions de la planta, més encara quan devíem allotjar una escala d’ús comú per a donar accés a les plantes superiors. Per altra banda, el principal objectiu va ser convertir un interior sense pràcticament il·luminació natural -per la seua part tresera únicament existeix una lluerna que introdueix il·luminació natural difusa-, en una successió d’espais agradables plens de detalls. 

Vam buidar parcialment l’interior, incloent una escala de volta d’un tram amb un pendent excessiu, i vam reforçar l’estructura existent per a poder recolzar sobre ella un nou forjat en l’espai que quedava ocult entre el canyís i la coberta inclinada. 

Vam construir una escala nova i còmoda que unira les tres plantes i que fora en si mateixa un espai acollidor des del xicotet vestíbul d’accés fins a l’arribada a l’andana. 

Els dos apartaments havien de ser iguals en la seua distribució -un espai obert on l’única caixa tancada allotjava el bany; però a nivell espacial i sensorial vam voler que aparegueren modificacions que, sense ser grans intervencions arquitectòniques, feren que cada planta fora única i especial. 

La planta baixa conserva el forjat existent de bigueta de fusta i rasilla ceràmica mentre que a la primera planta es construeix un forjat nou: la primera crugia està coberta per un forjat mixte acer-formigó que deixa a la vista la xapa i les bigues metàl·liques canviant profundament l’apariència per contrast amb allò existent; i la segona crugia, sobre el bany i la cuina, es cobreix amb un forjat de fusta situat a major altura sobre el terra per aconseguir un alleujament. El recorregut finalitza a l’andana el forjat inclinat de la qual -la coberta de l’edifici-, abans ocult pel canyís, queda ara a la vista. 

Dins de les possibilitats que la normativa ens permetia per a un edifici protegit, des del primer moment vam tindre una intenció molt clara en diferenciar allò existent d’allò nou. Vam intentar treure brillantor a la preexistència sense rehabilitar de manera mimètica ni tampoc fent que la intervenció competira amb ells, sinó que vam intentar harmontizar totes dues parts de manera que poguèrem reinterpretar el passat amb les lletres del present. 

En la façana vam rehabilitar les fusteria que es trobàven en millor estat (com les portes d’accés) i vam resaltra els detalls preciosistes de les contrafinestres realitzats per un ebanista, vam retornar el color plata tan característic del barri a les baranes del balcó i vam netejar les motlures del parament per a deixar a la vista la rica decoració. 

En l’interior vam recuperar els paviments hidràulics però, en lloc de tornar a col·locar-los de la mateixa manera una vegada reparats, els vam utilitzar al perímetre per a llevar pes visual i introduir llum en les vivendes, i el vam substituir per una ceràmica clara com a paviment. Dels colors de l’hidràulic ens vam servir per treballar en els dissenys interiors: la caixa del bany i les fusteries de la lluerna les vam pintar en color bordeus i els detalls de la barana, així com els paviment de l’escala, en color mostassa. 

Les formes arredonides de la façana les vam voler traslladar a l’interior: a l’especejament en el recorregut de l’escala, a la suavitat del passamà o al volum del bany com a peça escultòrica. 

En suma, es tracta d’una rehabilitació on hem treballat amb afecte sobre cadascun dels detalls de forma acurada i delicada, respectuosa amb la preexistència però sense caure en un mimetisme, que pemet ressaltar-la per contrast.