Comencem el recorregut deixant el cotxe a la base de la muntanyeta, iniciant una caminada tranquil·la cap a l’ermita de Sant Antoni, a Betxí. Ens envolta el cant dels ocells, el moviment suau dels pins i, després de les pluges, un paisatge ple de flors i vegetació. Ens creuem amb alguns excursionistes mentre avancem a pas lent, captivats per l’entorn. En arribar a dalt, albirem el campanar i imaginem el dia de Sant Antoni, el 17 de gener, quan una romeria plena de betxinencs i betxinenques ompli aquest camí fins a l’ermita per compartir un àpat amb vistes.

Dalt de tot, el vent es fa notar. Deixant enrere l’ermita, el camí baixa i revela una vista espectacular de la plana de Castelló. Passem per una esplanada amb grades naturals que semblen fondre’s amb el paisatge. Ens asseiem a gaudir de l’entorn i ens apropem a una antiga construcció en ruïnes que, com a mirador improvisat, ens regala les millors vistes del dia: Les Alqueries, Borriana, Mascarell, Nules, el Montgó, la Vilavella i la mar al fons. Aquest punt esdevé inspiració per pensar una intervenció que millore el lloc, però sense perdre la seua essència.

Així naix una proposta que parteix del respecte al lloc i que es basa en tres materials ja presents: pedra, ceràmica i acer. A això s’hi suma un quart element intangible: el pas del temps. La proposta vol fondre’s amb el paisatge, ser sostenible i realista, potenciant els valors del lloc.

Reprenem el camí amb la proposta ja imaginada. Un semicercle ceràmic marca l’inici del recorregut i actua com a transició entre el paviment vell i el nou, de terra compactada amb fragments de ceràmica i pedra. Des d’aquest punt s’intueixen diversos elements: miradors, bancs, fonts i graderies. Les primeres parades estan formades per pedres a mode de bancs, amb tocs de ceràmica acolorida. Baixant, apareix un mirador accessible per a persones amb mobilitat reduïda, aprofitant la porxada del restaurant. Més avall, una petita font marca un altre punt d’interès amb geometria ceràmica.

L’esplanada s’amplia amb nous bancs, i al seu límit, les graderies cobertes amb ceràmica i vegetació descendeixen cap al paisatge. Una escala ceràmica connecta amb dos nous miradors triangulars, mínimament ancorats al terreny, que assenyalen novament la vista cap a la plana.

La proposta vol millorar el recorregut i l’experiència del lloc, fent-la accessible i més rica visualment. Es planteja un paviment permeable de terra compactada, que integra fragments ceràmics i pedres del lloc. Aquest collage s’adapta a les necessitats del recorregut: es concentra en punts claus i desapareix a prop de la vegetació. Les zones d’ombra, les vistes i els punts d’aigua es marquen amb geometries ceràmiques circulars.

Les graderies existents es rehabiliten amb formigó de calç, reaprofitant materials de la ruïna propera. Les vores s’adapten: en un extrem es fonen amb la natura, permetent la colonització vegetal; a l’altre, es transformen en una escala ceràmica que connecta amb els miradors.

S’instal·len tres miradors amb intencions clares: el primer sota el restaurant, accessible per a tothom; els altres dos, a baix, entre oliveres, construïts en acer i ceràmica col·locada en sec. Aquests, amb formes geomètriques marcades però materials integrats, volen ser part del paisatge i no un element estrany.

El projecte busca ser absolutament respectuós amb el context natural i patrimonial. Situat al costat d’un Bé de Rellevància Local (BRL) com l’ermita de Sant Antoni, s’opta per materials locals i paviments filtrants que minimitzen l’impacte ambiental i visual. Les restes ceràmiques de fàbriques properes es reutilitzen per generar els revestiments i els camins.

L’execució del projecte estava pensada per ser local, propera i sostenible: que puguera ser construïda per treballadors de la comarca, utilitzant tècniques senzilles i materials quotidians, però amb molta cura pel detall. El material ceràmic escollit és d’una empresa local, Exagres, i es combina amb peces de Drainker per crear el mosaic ceràmic del recorregut. Això redueix costos i petjada de carboni.

També s’ha pensat en el vessant artístic: al mirador es proposa un mural ceràmic pintat a mà per un artista local, elaborat en col·laboració amb artesans, creant una peça singular i representativa del BRL i de la història de Betxí. Aquest mural s’ubicaria al descens cap als miradors, reforçant el vincle emocional i cultural amb el lloc.

La proposta rep el nom “Romeria de tot l’any”, perquè vol traslladar l’esperit d’aquell 17 de gener a la resta de l’any. El camí esdevé un espai viu i inclusiu, obert a excursionistes, famílies, ciclistes i artistes. Un lloc per descansar, observar, beure, jugar i actuar. Un espai per a tots.

Amb tot, el projecte no transforma el lloc, sinó que en destaca les seues bondats. Afegeix elements que enriqueixen sense desfigurar. Baranes subtils, bancs ceràmics, punts d’aigua, escales i miradors que honren el paisatge. Una intervenció pensada amb sensibilitat, que tracta els usuaris com a adults i que recorda que aquest lloc és de tots els betxinencs i de tothom que estime el patrimoni natural i cultural.