La rehabilitació de l’antic convent de monges representa una oportunitat única per fusionar el passat amb el present, dotant a l’edifici d’una nova vida que respecte la seva història i alhora oferisca un espai funcional i acollidor per a la comunitat. A través d’una intervenció que combina sensibilitat i rigor tècnic, el projecte busca no només preservar el patrimoni arquitectònic, sinó també enriquir-lo amb nous usos i significats.

 El disseny de la intervenció es basa en els següents conceptes clau: mínima intervenció, simplicitat de plantejament i la reducció del consum energètic de l’edifici jun a una mínima empremta de CO2 en la intervenció. L’objectiu és dignificar l’edifici amb el menor impacte possible, respectant la seva estructura i geometria originals. Això es reflecteix en la proposta de distribució dels usos, que segueix una seqüència lògica i clara, agrupant els diferents programes d’una manera racional i integradora. El Centre de Dia, la Biblioteca i l’Espai de Joves es connecten visualment per fomentar el contacte intergeneracional, reforçant així la cohesió social i comunitària.

En quant a l’estructura, es realitza una intervenció contundent a l’ala del convent situada al sud, destinada al futur centre de dia. Els forjats d’aquest volum són enderrocats i reconstruïts per regularitzar les diferències de cotes actualment existents, garantint una distribució harmoniosa dels espais interiors. També serà retirada l’actual escala d’un tram perpendicular a la façana principa,l que parteix la peça central, per tal d’ubicar una claraboia que travessa tot l’edifici de dalt a baix. D’aquesta forma es garanteix una millora tant en l’il·luminació interior com en la ventilació, alhora que suposa una millora en la climatització bioclimática

La proposta va més enllà del programa enunciat, incorporant valors afegits que enriqueixen l’experiència dels usuaris i la relació amb l’entorn. L’accessibilitat és una prioritat en la proposta. Destaquem la rampa lineal y còmoda que permet salvar els desnivells de la zona del pati exterior i jardins. Les millores paisatgístiques també són destacades, com la renovació del l’accés al jardí des de l’exterior, dignificant-lo i permetent una connexió visual entre el carrer i l’interior del jardí. Dins de l’edifici singularitat es reforça amb la incorporació de la claraboia longitudinal central, que no només aporta llum natural sinó que també redefineix l’estètica interior de l’edifici.

Pel que fa a la materialitat de l’intervenció, l’acer i la fusta són els protagonistes. L’acer lacat en verd s’utilitza per a la nova estructura, per tal d’evidenciar les intervencions i mai caure en un fals històric. Per altra banda la fusta aporta calidesa i naturalitat als tancaments interiors i exteriors. Aquesta combinació de materials reflecteix una estètica contemporània i alhora respectuosa amb la tradició arquitectònica local. Aquests petits contrastos de materialitat exalten la senzillesa estètica i compositiva de les façanes posteriors de l’edifici, on la presencia del marés genera una atomòsfera acollidora cap al jardí posterior.

 Els paviments tenen un paper important en la proposta. Dins del propi edifici del convent es disposarà paviment continu de formigó i cal natural per tal d’emfatitzar la diafanitat de la planta baixa i la profunditat de les dues ales del convent

En canvi en l’edifici exempt de una única planta, el paviment estarà resolt fent servir la pròpia solera de formigó pulida com a acabat. Dita solera durà restes de l’enderroc de les runes preexistents quedant vistes i evidenciant part de la història de la parcel·la.

En resum, la rehabilitació de l’antic convent de monges és molt més que una simple restauració: és una renovació integral que recupera el passat per construir un futur més vibrant i inclusiu. Amb una visió formal, tècnica, sensible i fresca, el projecte redefineix l’edifici com un espai viu i inspirador per a la comunitat de Llubí i els seus visitants.