‘El camino de la almazara’ premiat en la ‘XVII Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo (BEAU)/Flujos Comunes’
El nostre projecte ‘El camino de la almazara’, la regeneració de l’espai almàssera-safareig de La Artejuela, Arañuel, realitzat en conjunt amb mha i Carpe, ha resultat una de les díhuit obres premiades en la XVII Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo (BEAU) /Flujos Comunes comissariada per Ander Bados i Miguel Ramón i impulsada pel Ministeri de Vivenda i Agenda Urbana, el Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) i la Fundació Arquia.
El lliurament de premis, a la qual vam acudir amb molt de gust i il·lusió, es va realitzar el passat 11 de desembre en la Tèrmica Cultural de Ponferrada, un espai increïble que renaix i reconvertix un passat com a central tèrmica en un espai multiusos dedicat a l’art i al coneixement.
A més del lliurament de premis es va inaugurar l’exposició que arreplega totes les propostes premiades (díhuit obres construïdes, quinze projectes de divulgació i vint projectes final de carrera) que podrà visitar-se en La Tèrmica Cultural fins al 15 de març de 2026 i que posteriorment començarà un periple cap a altres ciutats com Madrid, València, Tòquio o Lima.
Estem molt contentes del reconeixement que està tenint el projecte. Este és l’últim, però amb anterioritat hem obtingut uns altres: Menció en la categoria “Urbanisme i paisatge” en els Premis COACV 2025, Menció d’Honor en la categoria d’Arquitectura en la XXIV edició dels Premis Ceràmica Ascer, Seleccionat en els Premis Arquitectura convocats pel CSCAE i finalista en els Premis Arquitectura Plus by Daikin convocats per Grupo Via en la categoria Under40.

Ens ompli d’orgull que un projecte xicotet, quasi d’acupuntura i situat en un recòndit llogaret d’una comarca de l’interior de la província de Castelló siga reconegut per tants jurats de prestigi al costat d’obres de major abast i escala. Des del primer moment vam voler que fora un projecte arrelat al territori, sensible, humil, respectuós amb l’entorn en el qual se situa però no mimètic, en el qual l’ús de la ceràmica poguera fusionar-se amb un entorn natural que, lluny de transformar-se de manera radical, permetera posar en valor la identitat del lloc i recuperara el seu valor patrimonial i comunitari.