Taller: Hi havia una vegada un jardí

Comença la primavera i, amb ella, els jardins comencen a lluir i a omplir-se de colors.

El disseny d’un jardí va ser la temàtica escollida, junt amb la professora del centre, per a realitzar un taller amb l’alumnat de segon d’infantil al CEIP Santa Teresa de València.

De la mà de Roberto Burle Marx, vam transmetre als alumnes de quatre i cinc anys la importància del disseny en els jardins. Durant la sessió, vam explicar com la figura de l’arquitecte paisatgista és clau per a trobar l’equilibri entre allò pavimentat i allò natural, així com la importància del color, i com les textures i les olors influeixen en les persones que visiten els jardins.

Per tal que el taller es desenvolupara d’una manera amena i interessant per als xiquets, vam dividir la sessió en dues parts:

La primera part va consistir en una presentació en què vam mostrar els diferents elements que poden formar part d’un jardí: gespa, arbres, aigua, flors, camins o espais de joc. Aquesta presentació va anar acompanyada d’una narració propera i amable en què el protagonista, el senyor Max (Burle Marx), ajudava una trista casa blanca amb un jardí sense vida a transformar-se en un espai ple de color, textures i diversió.

La segona part es va centrar en la construcció d’una maqueta. Com a punt de partida, es va facilitar als xiquets una casa blanca sobre un full en blanc (el seu jardí), i durant uns minuts es van convertir en petits arquitectes paisatgistes.

Com sol passar quan treballem amb xiquets, la imaginació sense límits va fer de les seues i va donar lloc a jardins inimaginables. Amb gran entusiasme, explicaven les decisions que havien pres en els seus dissenys. Van sorgir propostes sorprenents, màgiques i molt més complexes del que inicialment havíem plantejat.

Tot el taller va ser possible gràcies a la bona disposició d’Isabel, la professora, qui va proposar la idea de dissenyar un jardí. A partir d’aquesta proposta, vam desenvolupar una activitat que simulava un procés arquitectònic, adaptat, per descomptat, a l’edat de l’alumnat.

La conclusió des de Piano Piano va ser clara: per què no involucrar els xiquets en el disseny dels espais que habiten?

A nosaltres no se’ns hauria acudit crear una zona per a animals ni col·locar una escala per a pujar a la teulada ni tampoc incloure un llit elàstic per a festes amb amics…

Definitivament, la imaginació sense límits dels xiquets porta a resultats realment brillants.