En obrir la porta de la vivienda ens va rebre un espai angost i fosc des d’on naixia un llarg passadís que serpentejava per tota la casa donant l’accés a 5 estances: un bany, un dormitori gran, un dormitori xicotet, una cuina i un saló-menjador. Ens vam trobar amb una arquitectura anodina d’una pobresa espacial evident en la que el propietari, malgrat haver viscut més de deu anys, ens contava que no havia pogut acostumar-se a ella i ens va transmetre el seu desig de donar-li caràcter, brillantesa i calidesa a la seua llar.

A partir dels 70 m2 de la casa i dels requisits del propietari vam plantejar 3 zones que pogueren fluir entre elles i que segons les necessitats poguera utilitzar-se com a un únic espai o com a tres independents: dormitori-bany, sala multiusos i cuina-menjador-saló. 

La casa 3 en 1 s’aconsegueix amb l’enderroc d’alguns tabics i la perforació d’altres, donant lloc a un passadís ambigu, infinit i il·luminat en tot moment. Aquest corredor de vegades serà zona de pas i d’altres, si l’usuari vol canviar la relació entre els espais, podrà formar part d’una de les estances. És precisament el no passadís l’element vertebrador de la lliure organització de les peces i el recorregut entre elles, allunyant-nos així del passadís estret i infinit que no tenia més funció que, precisament, la de ser un recorregut.

Aquesta versatilitat que té el passadís dona tanta potència a la intervenció que podem entendre la casa com un gran espai, un llarg passadís que es dilata i es contrau o com tres espais independents, aportant un flexibilitat de recorreguts total. 

 Amb la finalitat de donar-li un aire estètic més marcat i atorgar lluminositat i caràcter a la intervenció es van escollir tres colors com a motor tant organitzatiu com d’ús del projecte. 

Prèviament a la reforma la vivienda es trobava, seguint un recurs utilitzat pel seu propietari per tal de rebaixar el color gris de les finestres, pintada en aquest color en la seua totalitat i, juntament amb el paviment beix mate i la fusteria en tons clars la imatge que el conjunt oferia s’allunyava molt de ser lluminosa; sinó, més bé, tot el contrari. 

Com estratègia contrària, mitjançant una composició de colors que ajudaren a organitzar un únic espai subdividit en tres, vam adjudicar cadascun dels tres colors als elements segons la intenció de dels diferents espais i donar així pistes d’usos i funcions de cadascun d’ells. 

Així, el recurs del color es converteix en allò més important de la intervenció amb la finalitat de trobar per al seu propietari una llar on poder col·locar els seus objectes de manera còmoda i poder rebre amics i família en una casa més afí a ell d’allò que era abans.