Max i els seus pares viuen en la mateixa casa. Ara com ara normalment arriben junts, però en un futur Javi i Mónica s’imaginen estar reposant en el sofà del saló o organitzar una festa amb amics a la terrassa i que Max puga arribar a la seua zona d’estudi sense la necessitat de molestar o involucrar-se en la seua vida diària.

Esprémer al màxim l’oportunitat que ofereixen les dues portes d’accés existents i les nombroses entrades de llum ha sigut el punt de partida per a resoldre un apartament allargat i estret amb una disposició tan típica dels habitatges de l’eixample.

La nostra prioritat projectual ha sigut traçar recorreguts circulars amb la finalitat de diluir i desdibuixar la longitudinalitat de la planta, reforçant a més amb aquest gest les ventilacions creuades i les entrades de llum natural.

Gràcies al traçat de vistes sense fi i recorreguts circulars, el corredor és un joc de dilatacions i contraccions, plens i buits, llums i ombres a la mercè dels usuaris, aconseguint d’aquesta manera una distribució altament fragmentada però contínua dins d’una pastilla estreta i allargada.

Els espais conseqüents del programa s’articulen i encadenen a través de llargs eixos visuals.Tant les vistes infinites com els habitacles es poden anar comprimint i descomprimint, obrint o tancant segons vagen necessitant.

Així, l’habitatge es divideix en una zona de dia oberta, una zona de nit per a Max en la qual puga dormir i estudiar, i una segona zona de nit en la qual poder tindre un vestidor i una banyera.

L’accés principal dona pas a la part social de la casa, un saló menjador que s’amplia gràcies a la terrassa quasi de la seua mateixa grandària que té adherida.
Li segueix la cuina a mode de pavelló obert a la zona de dia i al corredor, sent aquest punt on comença l’estratègia d’ensenyorir-se de l’espina.

Articulant-se amb aquesta mitjançant un joc de volums està l’habitació de Max. Es compon de dues peces de la mateixa grandària i mateixa importància que podrà utilitzar indistintament com a zona de dormir, de lectura, d’estudi o de treball encadenades a través del corredor-vestidor i la privacitat del qual podrà controlar mitjançant dues grans portes corredisses. Amb aquesta estratègia es desdibuixa el concepte d’habitació única i tancada i es converteix en una habitació discontínua que s’organitza amb la successió d’estades, podent-se entendre com un únic espai quan les dues portes corredisses es queden obertes i en tres espais quan les portes estan tancades. A més de poder tindre accés directe al xicotet món de Max a través de la porta d’accés secundària.

Finalitzem el recorregut amb una suite en la qual el corredor continua fluint fins a arribar a l’extrem de l’habitació on es troba la zona dels pares. Accedim a l’habitació a través d’un tocador que dona pas a la zona de relaxació composta per una banyera acompanyada d’una prestatgeria i un llit.

Amb la mateixa intenció s’ha treballat la materialitat i el color en l’habitatge. Partint d’un vestit neutre, s’esguiten de textures i colors les fites al llarg del recorregut. El color verd en diferents textures i tons és el triat per a fer les esquitxades, com si la gran vegetació que tenen els clients a la terrassa entrara a l’interior de la casa per a ordenar les fites i esborrar la longitudinalitat de l’ús imposada per la forma heretada.