La concepció inicial del projecte parteix de ser conscient de lloc que ocupa a la ciutat, allò que té al seu voltant, en el seu entorn més immediat, i allò que té baix d’ell. Per això, l’aproximació a l’edifici des de la Plaça del Tossal, no és molt diferent a qualsevol altre edifici tradicional del barri del Carme. Ja davant la Plaça Tavernes de Valldigna uns arcs conviden a accedir a una extensió del carrer, a observar les restes arqueològiques i entrar a la part més pública de l’edifici. Cap al carrer de vianants Davallada de Sant Miquel, l’edifici manté el mateix caràcter i un nou arc marca un accés més tranquil, privat i protegit, agermanat amb la part menys pública del programa.

En el seu interior es manifesta la vertadera raó de ser del projecte; espais oberts, concentrant els serveis per tal de donar protagonisme a la llum, les dobles altures i les vistes creuades. La materialitat de tot l’edifici reforça aquesta idea: cortines acústiques com a separació d’espais, vidres translúcids, murs i paviments clars que acompanyen a les usuàries amb l’objectiu d’aconseguir espais amb un grau d’indefinició tal que en ells puguen desenvolupar-se diverses activitats.

El gran repte programàtic que el concurs planteja sembla clar; com fer conviure unes runes de gran valor patrimonial amb els necessari programa d’Espai de Dones i Igualtat.  En la planta baixa s’ubica la part més pública; dues sales d’usos múltiples, una recepció i l’accés a les restes arqueològiques. Les plantes primera i segona son les que allotgen els espais més privatius, despatxos i sales per als treballadors. Per últim la tercera planta, que allotja les sales d’actes, repeteix l’estratègia de la planta baixa, un únic espai capaç, mitjançant cortines acústiques, de ser dividit en tres en funció dels desitjos i necessitats.

Dins de l’edificació, una triple altura, un gran lluernari i unes lleugeres passarel·les permeten un recorregut perimetral al voltant de la intervenció arqueològica. Aquest gran buit queda delimitat per dues mitgeres que permeten conèixer la història del lloc, una d’elles existent que queda exposada com a testic d’allò que havia abans. L’altra, la nova, planteja un recorregut didàctic a través de totes les plantes.

L’edifici prioritza els espais pensats en les persones que els utilitzaran, per tot allò comparteixen un cert grau d’indefinició de tal manera que fomenten ser ocupats de diferents maneres en funció de les necessitats de les usuàries.