Carité és un espai de benestar on estar bé, passar-ho bé. Tranquil, refinat i sense estridències, vol ser un lloc on els clients sols es concentren en el seu propi benestar, en el seu propi equilibri. La clínica Carité és un espai distant, però alhora acollidor, un saló fred on el protagonisme el tindran els productes que es vendran i utilitzaran, així com les persones que en ell es mouran i relacionar. Tots ells seran els responsables de transmetre el color i la calor que un saló de bellesa demana.

L’espai del qual partim és gèlid i fosc, està degradat i l’aparent ordre reticular que el configura s’entorpeix a l’arribar al fons del local. En canvi és un espai que pot presumir d’una gran alçada i d’una gran profunditat.

El programa que Beatriz i Jéssica tenien pensat per a Carité era molt clar: necessitaven disposar de tres zones privades tancades dedicades a usos de spa i estètica, un espai propi per als treballadors on poder tindre un despatx, un magatzem i un bany, així com diferents indrets on poder fer manicures, pedicures i sessions de maquillatge.

Resultat de les seues necessitats, el projecte es recolza en quatre idees principals: 

Un geometria més flexible, la necessitat d’atreure la màxima il·luminació natural possible, un rebedor que vol ser un saló i un passadís que vol ser aparador.

Diposem el programa a la llarga de l’estret local com una concatenació d’espais oberts i tancats que van conformant un recorregut: l’aparador convida a accedir captant l’atenció dels vianants amb els productes que s’hi exposen i per la manicura que s’intueix s’esta realitzant al seu interior. Una vegada dins un mostrador dóna la benviguda els clients.

Des d’ací es llegeixen les caixes: espais tancant que, donada la gran alçada del local, es construeixen sense arribar al sostre, cosa que ens ajuda a llegir-les com a caixes exentes i, des del seu interior, a ser enteses com espais privats d’intimitat i recolliment. Entre elles les zones obertes són les destinades a les activitats menys íntimes.

Deixem de costat la idea de tabics alts o fals sostres que ens fragmenten excessivament per aconseguir que la sensació dins del local siga la d’un espai continu i fluid on la llum natural entre per la porta i es filtre de manera discreta en tota la seua longitud. El fet de construir cabines aïllades permet que totes les instal·lacions discorren vistes pel sostre i introduir-se en elles quan siga necessari sense escometre quasi obres, resultant un projecte executat en sec en un percentatge alt. Aquesta decisió es pren per rapidesa i facilitat constructiva, però també per decisions estètiques de claredat i neteja. 

El ritme continu de caixes i buits es trasllada fins i tot a l’iterior de les cabines realizant en elles uns buits a mode de fornícules que allotgen un lavabo i un xicotet aparador. Darrere  de la primera caixa el passadís s’eixampla i es projecta d’una forma oberta però més discreta la zona per a la manicura.

I és al final del local quan es produeix un caos geomètric inesperat on situem una última caixa que allotja el bany per als clients. Serà aquesta caixa qui assumirà una sèrie de girs i inclinacions amb dos objectius, per una part equilibrar el canvi d’inclinacions en la mitgera del local, i per altra poder situar la zona de magatzem i bany per als treballadors. Aconseguim d’aquesta manera la idea de tindre un espai continu de principi a fi, un espai no fragmentat.

Publicat a veredes / arqa / divisare