La distribució de la vivenda de la dècada de 1940 ens rebia amb un ampli rebedor, des del qual s’accedia a un saló menjador fragmentat. Des d’este espai, arrancava un llarg passadís que conduïa a les nombroses estades de la casa, fins a arribar a la cuina, situada al final del passadís.

Maria i Ke van arribar a Piano Piano amb l’objectiu de trobar un projecte de reforma que s’adaptara als seus hàbits de vida diaris: la necessitat de comptar amb dos zones separades per a teletreball, un espai en el qual rebre a la família durant llargs períodes i una àrea privada per a descansar i endreçar-se. A més, tenien clar des de la primera reunió que volien que el color tinguera un paper protagonista en el disseny.

El nostre treball com a arquitectes va tindre com a objectiu principal trencar amb l’esquema del passadís llarg, estret i sense funció, per a aconseguir un traçat més flexible, en el qual la il·luminació natural i la ventilació creuada pogueren fluir amb llibertat.

Per a això, es van plantejar dos zones principals en els extrems de la vivenda: una zona de cuina, menjador i saló, vinculada a l’accés i a la façana principal, i una zona de descans i lavabo, orientada cap al tranquil interior de la poma. Entre estes zones, el corredor es va difuminar. Mentres que les àrees més comprimides es van omplir d’emmagatzematge, la zona més àmplia es va convertir en un espai flexible i obert, ideal per a desenrotllar activitats diverses en cada etapa de la vida: jugar, planxar o llegir de manera agradable i tranquil·la.

Els futurs usuaris tenien clar què volien de Piano Piano: una distribució meticulosament controlada, una geometria que permetera visuals infinites i recorreguts circulars, i un protagonisme del color tant a nivell funcional com espacial. Tres colors acuradament seleccionats es van incorporar en diferents zones, sobre un mantell homogeni i neutre de peces ceràmiques de 20×20. Estos colors van ser: un blau net i un to mitjà de fusta per a la cuina; un verd relaxant i tranquil per a la zona multiusos i el dormitori; i un terracota clàssic per als banys i les zones llindars entre els balcons i les àrees interiors.