L’ús de la ceràmica ha tornat —o potser mai no se n’havia anat.

A l’hora de vestir els nostres projectes d’arquitectura i disseny, només cal mirar els veïns. Alts o baixos, amples o estrets, però sempre amb pells semblants. No és només tradició —que també— sinó consciència d’aprofitar allò que tenim al nostre entorn. Per tant, podem dir que també és una qüestió de respecte.

L’ús dels materials ceràmics com a identitat constructiva

L’ús de la ceràmica a la nostra regió es remunta a milers d’anys enrere. Aquest fet, junt amb el bon resultat que ha tingut amb el pas del temps, és una pista per plantejar-se l’ús de la ceràmica a l’hora de construir amb consciència. Potser abans era una necessitat, ja que era complicat accedir a materials d’altres zones. Tanmateix, és indiscutible que aquest hàndicap per accedir a una major diversitat de materials va afavorir un gest d’autoconsciència, possiblement forçat, que va donar lloc a una identitat material profundament arrelada al nostre territori.

La reivindicació de l’ús dels materials ceràmics no és una qüestió de nostàlgia ni una tornada literal al passat, sinó una nova sensibilitat que revalora allò local, allò propi, allò recognoscible, allò que funciona. Pensar en arquitectura és pensar en integració.

Veiem aparéixer projectes que citen allò popular o sostenible des d’una distància irònica, com si algun cosí llunyà els haguera comentat que és un concepte de moda per defensar o justificar treballs fets amb materials forasters, materials de moda que recorren milers de quilòmetres per poder formar part de les seues construccions.

Usos i aplicacions dels materials ceràmics a Piano Piano

Per a Piano Piano, pensar en arquitectura és pensar en integració. I com a arquitectes conscients, entenem la materialitat del projecte com una manera de fer visible la nostra responsabilitat tècnica davant l’evidència del canvi climàtic, girant l’esquena —en aquest sentit— a la globalització, que et dona accés a tots els materials sense importar-ne el cost. Per això creiem i apostem per l’ús dels materials ceràmics. Considerem també aquesta reapropiació com un acte de coherència amb el nostre territori.

Després de nou anys, podem dir que l’ús de la ceràmica en els nostres projectes és el nostre fons d’armari. Construir els Piano Piano amb el fons d’armari és entendre que tot allò altre —el que brilla a Instagram, les excentricitats— no té sentit. Fins i tot hui, molts dels nostres clients, quan parlen d’algun dels nostres projectes, fan referència a detalls realitzats amb ceràmica: “la gelosia de la casa del cantó”, “la rajola color maquillatge de la casa 3en1”, “el volum verd ampolla brillant de la volteta del Carme”, “com s’ha executat el camí de rajoles d’‘El camí de l’almàssera’?”

Tot això ens fa pensar que l’ús dels materials ceràmics a l’estudi està ajudant a forjar la nostra marca.

Quin és l’ús de la ceràmica en cadascun d’ells? I amb quin propòsit s’ha utilitzat?

“La casa del cantó” és un projecte que mira cap a dins, buscant els patis —una idea reforçada per l’ús del mateix paviment ceràmic amb diferent patró per donar-li fluïdesa— i cap a fora, a través d’una terrassa en la primera planta embolcallada amb una falsa façana resolta amb peces ceràmiques. És una casa conscient de l’entorn privilegiat on es troba: un poble de l’horta valenciana on les hores de xarraeta a la fresca són imprescindibles. En homenatge a aquesta tradició valenciana, vam crear una escenografia amb esquitxades de ceràmica de colors a la façana per generar un ambient acollidor i perquè els contertulians se sentiren més a prop, envoltats pel color i per l’escala humana que ofereix aquest mural.

 

Desdibuixar límits i reforçar les geometries en aquesta intervenció arquitectònica són les funcions fonamentals de la rajola ceràmica triada a “El desfile de la Puri”. Un projecte al qual ens enfrontàrem amb una geometria peculiar, i per combatre-la vam proposar unes noves traces, reforçades i vestides amb diferents patrons ceràmics. Així, els habitants de la casa poden percebre en tot moment la seua geometria i entendre el perquè de moltes de les decisions del projecte. És una decisió que no simplifica la casa, sinó que en ressalta la complexitat, així com un exemple d’intervenció on els primers esbossos es materialitzen fins al final.

Com si es tractara d’un museu ceràmic, “La retícula salpicada” es resol amb un mant ceràmic on la peça protagonista és el format 20×20, al qual s’hi afegeixen colors amb diferents formats compatibles: un blau net per a la cuina, un verd relaxant i seré per a la zona multiús i el dormitori, i un terracota clàssic per als banys i els espais llindars entre els balcons i les àrees interiors. En aquest projecte, la ceràmica ajuda a donar pistes sobre com utilitzar cada espai i influeix en l’estat d’ànim de qui els habita entre aquestes esquitxades de color.

L’ús conscient de la ceràmica com a llegat i recurs arquitectònic

Podem concloure que l’ús de la ceràmica en arquitectura és un bon aliat, ja que, a més de ser un material propi del clima mediterrani amb el qual envelleix de manera esplèndida, ofereix versatilitat quant a acabats i formats, així com un gran joc a l’hora de crear sensacions: frescor, sobrietat, color, foscor, rugositat.

Afortunadament, és una herència viva que ens recorda d’on venim, just en el moment en què més ho estem oblidant, i nosaltres continuarem fent-ne ús.