Un habitatge unifamiliar entre mitgeres a Castelló de la Plana que parteix de dos únics condicionants: el retranqueig de l’edificació, fixat en 5 metres respecte de l’alineació del carrer, i el programa de necessitats plantejat pels seus futurs habitants.

En la primera reunió, Ibaia i Eloy ens transmeten amb claredat com imaginen la seua futura casa. Una planta baixa àmplia destinada a la zona de dia, on la llum natural és la protagonista de l’espai. Una primera planta amb tres habitacions i una segona planta reservada com a espai multiús, flexible i adaptable a les necessitats canviants de la família.

A Piano Piano Studio encetem el projecte. Com que no ens trobem amb límits físics remarcables als quals hàgem de respondre, estenem el nostre propi tamís geomètric de 60×60 sobre el qual ens recolzarem al llarg del projecte amb la finalitat de donar fluïdesa a l’espai resultant. Volíem allunyar-nos dels habitatges estàtics i aletargats propis d’aquest tipus d’edificació; i la distribució resultant a partir d’aquestes traces cobra vida i configura una casa en moviment, on la tabiqueria i el mobiliari que van conquerint l’espai dansen de manera lleugera i equilibrada.

L’accés a l’habitatge a través del pati es produeix de manera gradual i esglaonada, generant un filtre entre el soroll urbà i la calma que predomina a l’interior de la casa. Ens rep una planta baixa trencada i oberta on, gràcies als girs dels pocs espais tancats, es deixa entreveure l’agradable pati interior. Després de deixar abrics i sabates als armaris del rebedor, a pocs passos, trobem l’espai de cuina, un espai obert i acollidor que nodrirà de vida tota la casa, a més de ser el responsable d’abraçar i entrellaçar totes les funcions d’aquest nivell. La zona de cuina i sala d’estar-menjador es disposa a diferents nivells, amb la finalitat d’emfatitzar el moviment buscat i actuar de nou com a filtre per a allunyar-nos del carrer i endinsar-nos cap al pati interior, generant sensació d’amplitud, llibertat i lluminositat. L’entrada de llum a l’habitatge s’aborda mitjançant un treball conjunt amb els clients sobre la pell que dona al pati interior. Es resol amb una pell trencada que es replega segons les necessitats, dotant la casa d’un fons actiu i canviant. Deixem enrere la vidriera ortogonal, rígida i amb límits clars. Els dormitoris es projecten amb les dimensions adequades per a tindre estances confortables, i és gràcies al joc de cobertes, inclinades i resoltes amb bovedilla corba, com s’aconsegueix una major qualitat espacial. Les tres altures estan cosides a través d’una perforació circular als forjats, la qual cosa enriqueix la qualitat espacial i visual, alhora que actua com una llanterna natural a l’espai central de la casa, gràcies al lluernari situat a la coberta.

La materialitat és neutra però accentuada en llocs concrets: s’escullen materials ceràmics i dos colors amb els quals els clients se sentien còmodes per a definir la base material del projecte. La ceràmica, com a element propi de la zona, dona a l’habitatge brillantor, i tenyir de color elements singulars reforça la idea de recorregut i fluïdesa espacial. Tot això es fa sobre un únic mantell de ceràmica neutra de 60×60 que resol tot el paviment de l’habitatge, alhora que ajuda a definir els espais.