La llista de textos i anàlisis que llegim aquestos dies estranys els interessats en l’habitar i en les domesticitats degut a la llarga ombra que projecta el COVID-19 és infinita. Però és comprensible, doncs quasi sense adonar-nos-en, d’un dia per a un altre les circumstàncies ens han fet confinar-nos a la nostra casa i aquesta s’ha convertit en un un lloc on, de manera forzosa, haver de desenvolupar totes les activitats diàries que acostumàvem a realitzar en entorns molt diversos…

Fem un exercici de memòria: pensem en places, carrers o parcs on ens hem sentit a gust i en els quals, sense saber molt bé per què, ha sigut atractiu estar en diferents etapes de la nostra vida. I fem-ho amb els ulls dels profans, dels qui no són conscients de les seues inquitetus relacionades amb la ciutat. Pensem en aquells llocs on les experiències viscudes ens fan esbossar un xicotet somriure, espais urbans on es van formar els nostres records …

No sabem si hem tingut sort o desgràcia, però és ben cert que hem començat el nostre camí professional en un estat de post-post crisis. En part fem d’açò una lectura optimista, donat que ens permet dirigir la mirada d’una altra manera. No amb neguit, com poden fer-ho aquells que van estar al cim de la seua carrera en el període pre crisi i que van viure la crisi i la post crisi amb desconfiança, sino amb la sensatesa i la distància adequada …