Dibuixar arquitectura: la importància del plànol en el procés de projecte

Què és un plànol en arquitectura i per a què serveix?

Un plànol és l’element bàsic de representació en arquitectura. Ens permet comunicar com s’ha de construir un element arquitectònic, siga quina siga la seua escala, a partir d’un llenguatge comú per a totes les persones que poden participar en un projecte d’arquitectura: l’equip d’arquitectura i altres especialistes amb qui col·laborem, els diferents oficis que executaran l’obra a partir d’ell o fins i tot la mateixa persona usuària final, que durant el procés de projecte pot arribar a entendre com serà aquell espai abans de veure’l construït.

El plànol com a eina per a pensar i projectar l’arquitectura

Però també és una eina il·lusionadora que permet pensar un espai abans que existisca i que comença a desenvolupar-se en paral·lel des del moment que pren forma en la ment. Independentment del mitjà utilitzat per a obtindre’l, un plànol és la base per a comunicar una informació, narrar una idea, explicar un projecte o transmetre com és un espai.

A través de línies, escales i proporcions, el plànol organitza relacions entre espais, recorreguts, materials, estructures i instal·lacions, permetent anticipar com es construirà i com s’habitarà un projecte. En aquest sentit, dibuixar plànols implica un procés d’anàlisi i de presa de decisions en què cada línia defineix dimensions, límits i relacions. El plànol és un instrument de treball que articula idea, detall i construcció o, dit d’una altra manera: pensament, tècnica i execució, i és on l’arquitectura comença a prendre forma de manera precisa i conscient.

Com utilitzem els plànols per a treballar amb els nostres clients

Quan treballem amb un client final conegut (com ocorre en la majoria dels nostres projectes), ens agrada fer una arquitectura que, d’alguna manera, siga pedagògica i permeta establir un intercanvi d’idees no impositiu per cap de les dues parts. I el plànol és una de les eines que permet treballar d’aquesta manera.

Les nostres primeres reunions sempre comencen amb plànols: plantes, alçats i seccions. Rarament apareixen maquetes o propostes en tres dimensions amb idees molt concretes de materialitat. Realitzem plànols que van incorporant cada vegada més informació i més detall a mesura que les reunions avancen.

La importància de les plantes, alçats i seccions en el disseny arquitectònic

Ens agrada partir del plànol perquè permet centrar-nos en mesures concretes, proporcions, relacions numèriques i geometria. El moment inicial de començar a pensar un projecte, quan el plànol és només un esquema, és bonic perquè concentra allò essencial: una intenció. En aquest primer acostament també poden aparéixer elements més imaginatius o sensorials que transmeten il·lusió i permeten articular-se en un discurs comú, però sempre orbitant al voltant d’un plànol concret, sense restar-li importància.

A mesura que s’incorporen decisions, el plànol aporta millores substancials: que un espai tinga les dimensions adequades per a l’ús que acollirà o que existisca una lògica mètrica, estructural i constructiva.

Els plànols com a capes d’informació dins del procés de projecte

Sempre repetim que entenem cada projecte com un procés additiu, en què se superposen noves capes, com en una ceba, a mesura que augmenta la seua complexitat i hi intervenen progressivament més agents. Aquest desenvolupament es construeix sempre sobre una base sòlida i es desplega pas a pas, quasi com una recepta que es segueix i s’ajusta al llarg del procés.

En aquest context, els plànols es converteixen en l’eina que ens permet ordenar, registrar i fer visibles aquestes capes, articulant les decisions que van donant forma al projecte i a les quals acudim quan cal fer modificacions o resoldre dubtes durant el procés: decisions relacionades amb la vivència de l’espai o altres de caràcter constructiu, estructural o vinculades a les instal·lacions.

Compartim una filosofia que ens porta a perseverar en les solucions i, des d’una mirada analítica, a assolir la síntesi conceptual de cada projecte. A través del dibuix i l’elaboració de plànols, aquesta anàlisi es materialitza en relacions espacials, proporcions i recorreguts que anticipen l’arquitectura abans de ser construïda. Així es configura un procés que defineix la nostra manera de fer arquitectura i que ens guia, amb precisió i coherència, cap a les solucions que considerem adequades.

El plànol com a reflex d’una manera d’entendre l’arquitectura

El plànol es realitza d’una manera o d’una altra segons la seua finalitat i segons qui l’haja de llegir. Un plànol és com un text, que s’escriu amb un to diferent segons qui siga el seu receptor; d’ací la importància de les capes. Un client particular, per posar un exemple, no necessitarà saber quin és el recorregut exacte de les instal·lacions, però sí on apareixeran situats els mecanismes elèctrics, ja que això li indica on podrà col·locar, per posar un exemple molt senzill, una làmpada de peu al costat d’una butaca on li agrada llegir els diumenges de vesprada, o des d’on podrà batre ous per a preparar les seues postres preferides.

Així, un mateix plànol, segons les capes que s’activen o es desactiven, ens transmetrà un objectiu diferent.

Un plànol pot ser bell i entenedor. Lleig i indescifrable. O tot el contrari. En un món dominat per la imatge i, en certa manera, per l’engany que aquesta pot provocar, acudir a un plànol ens dona, a nosaltres, seguretat i respostes. Un plànol garanteix una bona arquitectura de la mateixa manera que també és capaç de deixar al descobert les costures d’un mal projecte. Per això busquem que els nostres plànols siguen bells, sí, però sobretot clars, precisos i fàcils de llegir.

Plànols en què, fins i tot en les fases més primerenques d’un projecte, es detecte una preocupació, d’una banda, per la manera com s’habita l’espai: com es recorre i com es viu; i, d’una altra, una preocupació per la construcció: esquemes constructius que reflectisquen la realitat de la manera més fidel possible però que, sobretot, siguen capaços de transmetre la informació de forma intuïtiva.

Per acabar, un plànol parla de qui el dibuixa, de les seues obsessions i de la manera en què pensa: cada arquitecte que dibuixa té una manera d’entendre el món i d’aproximar-se a una realitat, i això, sens dubte, es plasma en la manera com dibuixa i transmet una idea. Podríem dir que la manera de dibuixar és quasi un manifest que resumeix com pensem i com entenem l’arquitectura.